Cova de sauló de la Font del Roure
Vilassar de Dalt

    Maresme
    Paratge de la Font del Roure
    Emplaçament
    al costat de la Font del Roure
    232

    Coordenades:

    41.51814
    2.34724
    445534
    4596484
    Número de fitxa
    08214 - 383
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    mig colgada per l'abandó i la manca de manteniment.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08213A008000300000JP
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Cova excavada en un marge de sauló a proximitat de la font del Roure, en un vessant costerut i esglaonat on s'observen encara alguns espècimens d'olivera borda i vinya. Té una fondària total de 2 m, i una cambra circular d'un diàmetre irregular, d'un 1,60 cm. Està parcialment ensorrada i es desconeix si tenia passadís o corredor d'accés i banc excavat per seure com altres coves d'aquesta tipologia. No obstant això, a mà dreta, mig colgat, es conserva un nínxol en corma de capelleta de 30 cm d'alçada per 20 cm d'amplada i uns 20 cm de fondària. Normalment servien per posar-hi el càntir d'aigua i eventualment per tenir-hi una espelma.
    A mà esquerra de l'entrada hi ha les restes d'un banc excavat al sauló, enrajolat i per terra les restes de canalitzacions amb les derivacions de conducció d'aigua provinents de la font que està uns metres més amunt, a mà dreta de la cova.

    Per la seva proximitat al torrent de la font del Roure, està envoltada d'alzines i roures, en una zona molt ombrívola.

    Les coves de sauló formen part del patrimoni vinícola del paisatge maresmenc. Són construccions realitzades aprofitant els marges saulonencs de les vinyes per tal d'endreçar-hi les eines o bé per a protegir-se de les inclemències del temps. Aquest tipus de construccions les localitzem sobretot allí on el terreny és més costerut i les terrasses més estretes, dificultant la construcció d'una barraca de pedra o maó. Per a la construcció d'una cova de sauló, calien eines de picapedrer, com l'escoda i la mitja escoda, el cabàs i la pala. En primer lloc s'havia de localitzar un marge de sauló arrecerat del vent i la pluja. En segon lloc, que el sauló no hagués patit un procés de meteorització irreversible, fet que comportaria l'ensorrament de la cova. El marge havia de tenir un mínim d'alçada, comprés entre un metre i mig a dos metres com a mínim per evitar que durant la seva construcció, s'enfonsés, amb el consegüent perill de colgar aquell que l'estigués excavant.
    La construcció podia ser senzilla o més elaborada, amb un banc a l'interior o nínxols per a endreçar el càntir, una espalmatòria o el berenar. Però calia sempre fer un passadís d'entrada més o menys profund, entre un i dos metres de llargària; obert a l'aire lliure o tancat, arribant així a una mena de cambra que podia ser relativament gran, la majoria dels casos de forma arrodonida. Aquestes cambres podien comunicar-se amb una segona excavada al costat. De la segona meitat del segle XX també se'n poden trobar amb una portella de fusta o metàl·lica per tal d'evitar saqueigs.
    Aquestes construccions populars, es van enfonsant lentament degut a l'abandonament del cultiu de les vinyes que justificava la seva utilització, per una banda i molt sovint per la construcció d'urbanitzacions o eixamplaments de camins i corriols. El bosc i les arrels de pins encerclen i envaeixen les seves parets. La manca de manteniment fa que la cúpula es vagi malmetent i apareguin les infiltracions d'aigua.

    BOSCH, Laura (2007). Patrimoni arquitectònic i històric a l'entorn natural; dins L'entorn natural de Cabrils, pàgs. 95 a 106. Ajuntament de Cabrils.
    MONTLLÓ, Jordi; FONT, J. (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.