Cova de can Rigol número 2
Cervelló

    Baix Llobregat
    Propera a la urbanització de Can Rigol
    Emplaçament
    17 m per sobre de la Cova de Can Rigol número 1
    457 m

    Coordenades:

    41.40636
    1.89951
    408017
    4584453
    Número de fitxa
    08068 - 154
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Xarxa natura 2000
    Natura 2000
    Lloc d’importància comunitària
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08067A001000090000AR
    Autoria de la fitxa
    Nadia Darnoun Torres - Kuanum

    La cova està formada per pedra calcària. Té un desnivell de menys set metres i un recorregut total de vuitanta-quatre metres.

    L'accés a la cova està suspès, no és un accés fàcil, ja que s'ha de baixar lleugerament i accedir-hi penjant. Un cop dintre es troba un túnel estret que desemboca en una petita sala que empara una notable estalactita. Darrere de la formació es troba l'accés als nivells inferiors a través d'un petit pou (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 65-66).

    Se l'anomena també com a Cova de Can Rigol superior.

    Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.

    Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.

    La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.

    El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.

    Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.

    CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.

    DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.

    MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.