Costum remeier contra el fel sobreeixit

Castellbell i el Vilar

El malrubí és un herbaci perenne de la família de les labiades. La tija és erecta, de secció quadrangular, coberta per una densa vellositat. Les fulles són arrodonides, sostingudes per un pecíol, amb el marge crenat i el feix arrugat. El color de les fulles és grisenc per l'anvers i blanquinós pel revers. Floreix a la primavera i a l'estiu a partir del mes de maig.
Aquest costum ha estat recollit oralment, de Marcel·lí Puigdellívol i Maria Riera, de Castellbell i el Vilar, el dia 11 de març de 2017. Recorden que a totes les cases de pagès hi havia un peu de malrubí blanc (Marrubium vulgare). Maria Riera conta que de petita, recorda que quan tenia el fel sobreeixit, l'enviaven a fer pipi al damunt d'un peu de malrubí durant uns quants dies.
Cels Gomis, va recollir al pla de Barcelona aquest remei casolà: "Per curar-se el fel sobreeixit, només cal anar nou dies seguits, abans de sortir el sol, a orinar damunt de la mateixa planta de malrubí; amb els orins, aquesta planta es va assecant i, al cap dels nous dies, queda ben morta, i el pacient radicalment curat”. Una cosa similar ho va recollir de la Vall de la Vansa, amb la diferència que el malrubí (anomenat en aquest indret marreu), ha de ser blanc i granat.
En alguns indrets de Portugal i Andalusia es recullen costums semblants. A Galícia, després d'haver orinat, diuen cada dia tres vegades seguides i sense prendre alè: "A visitarte vengo, marrubio, / entre la luna y el sol, / que me cures la terciana / y me devuelvas el color.
A Astúries, orinen damunt d'un peu de julivert, mentre que a la Ribera d'Ebre, per curar-se el fel sobreeixit, van a la Mare de Déu de la Fontcalda, amb aquesta corranda: " Me'n vaig paca la Fontcalda / per curar-me la grogor; / i al ser a la mitan costa / ja començo a entrar en color”.
A la costa de Llevant, també es recull que per curar els cucs de les bèsties, es cull un aplanta de malrubí mascle, abans de que surti el sol tot dient "Jo t'arrenco amb la intenció de curar els cucs al bou”, al gos (o l'animal que sigui). En acabat se'n deixen dues branquetes creades a terra, amb una pedra al damunt.
Al Malrubí blanc se li atribueixen moltes virtuts i poders. Se la considerava una planta bona per a l'oïda ( aprofitant els vapors de bullir-la en aigua); per a la gola (bullida amb aigua i afegint-hi dues parts de vi un polsim de verbena); per a la tos (una cocció amb vi de fonoll i un terç de malrubí) i per les entranyes malaltes – mal de ventre – la cocció del malrubí amb vi i mel beguda fresca. De fet aquesta planta activa les defenses i elimina toxines a més a més de protegir les vies respiratòries de les partícules de la pols. Les substàncies amargues, protegeixen el fetge, optimitzant el procés de digestió. Afavoreixen el treball dels ronyons.