Corts de can Cristaire
Sant Hipòlit de Voltregà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici entre mitgeres de planta rectangular, organitzat en un sol nivell i amb un espai de pati alineat amb la plaça d'Anselm Clavé. Presenta una coberta de teula aràb d'un sol vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de bigues de fusta. La part més destacable de la construcció és la façana de migdia, orientada al carrer dels Marquesos de Palmerola. Està formada per un gran mur lleugerament atalussat i disposat a mode de sòcol, que salva bona part del desnivell existent respecte a la plaça i el carrer de l'Església. Està bastit amb petits còdols de la zona i pedra de diverses mides, tot lligat amb abundant morter. S'hi observen diversos forats de ventilació d'obertura ovalada i un maó encastat a la part superior i gravat amb l'any 1866. Damunt d'aquest mur s'hi assenta un parament bastit amb maons ceràmics, en el que s'observen diverses pilastres fetes amb maons també. A l'extrem de ponent, i situat entre dues d'aquestes pilastres, hi ha un plafó de ceràmica vidrada acolorida força degradat amb la imatge de Sant Martí. Aquest plafó està inserit dins d'una capelleta d'arc apuntat bastida amb maons ceràmics. Finalment, damunt d'aquest mur intermig s'hi assenta un parament bastit amb la tècnica de la tàpia, en el que s'hi obren tres grans obertures rectangulars tancades amb uns grans porticons de fusta. La construcció presenta els dos paraments superiors arrebossats i pintats, tot i que aquest revestiment està molt degradat.
Història
El sobrenom Cristaire està documentat a Sant Hipòlit des de mitjans del segle XVIII. La casa de can Cristaire, adossada a la banda de llevant de la construcció i amb la façana principal orientada a la plaça d'Anselm Clavé, rep aquest sobrenom en referència al qui fa o ven cristos. Aquest fet quadraria amb la proximitat d'aquesta construcció respecte a l'església parroquial, que està situada a l'altra banda del carrer. Durant la segona meitat del segle XIX, en aquesta casa hi vivia en Pere Colom i la seva família, que feien de traginers i també es dedicaven al transport de persones a Vic, mitjançant una tartana amb capacitat d'entre 6 i 8 passatgers tirada per cavalls. Aquests animals s'estaven a les corts que ens ocupen.
Bibliografia
ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 52.
SEGURA I CARRERA, Antoni (1991). "Pinzellades dels mitjans de transports i comerç en la vila de Sant Hipòlit de Voltregà". <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 32, març 1991, p. 11.
SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 105-106.
