Corpus Christi
Cervelló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La celebració del Corpus Christi a Cervelló es fa actualment el diumenge següent al dijous de Corpus, al mes de juny.
L'acte comença amb l'elaboració de catifes a terra, tot i que actualment només se'n fa una a la plaça de l'església. També es muntaven altars engalanats, però avui dia només se'n munta un a la plaça de l'església, davant de la porta de la rectoria de la Parròquia de Sant Esteve, per tal de poder descansar la custòdia, exposar-la i retre-li homenatge i pregària. A més, es fa un repic de campanes a la torre de Sant Esteve.
Les catifes sovint tenen temes al·lusius a Cervelló i es fan de flors i altres materials diversos.
A l'interior de la nau central de l'església, el terra es cobreix d'herbes aromàtiques, formant una catifa senzilla per on ha de passar la sagrada custòdia portada pel rector. Antigament, les catifes que es feien al carrer es delimitaven amb ginesta i torretes (segons informació oral de Rosa Tres).
Durant la celebració, el mossèn porta la custòdia i fa una volta a la plaça. Es realitza una pregària i es beneeix les persones presents.
Tradicionalment, aquesta festa anava acompanyada del ball de bastons, però aquesta part s'ha perdut actualment. No obstant això, es manté la música i la dansa dels capgrossos i, de vegades, també hi participa el cérvol de Cervelló. El moment final esdevé quan o els dansaires o el cérvol desfan la catifa.
Història
La Festa del Corpus Christi, també coneguda simplement com a Corpus Christi, és una celebració religiosa catòlica que té els seus orígens a l'edat mitjana.
Aquesta festivitat se celebra per commemorar la institució de l'Eucaristia durant l'Última Cena, segons la creença cristiana. La festivitat del Corpus Christi es va originar al segle XIII a Lieja, Bèlgica, i s'atribueix a les visions de Santa Juliana de Lieja (1193-1258), una monja agustina. Santa Juliana va experimentar visions en les quals Crist li expressava el desig que s'establís una festa litúrgica en honor al Santíssim Sagrament de l'Eucaristia. El 1264, el Papa Urbà IV va emetre la butlla papal "Transiturus de hoc mundo", en la qual es va instituir oficialment la festivitat del Corpus Christi. Urbà IV havia estat prèviament l'ardiaca de Lieja i estava familiaritzat amb les visions de Santa Juliana, la qual cosa va influir en la seva decisió d'establir la festa. Un esdeveniment significatiu que va impulsar l'adopció de la festa va ser el Miracle Eucarístic de Bolsena el 1263.
Segons la tradició, un sacerdot que dubtava de la presència real de Crist en l'Eucaristia va veure com l'hòstia consagrada sagnava durant una missa a Bolsena, Itàlia. Aquest miracle va ser interpretat com una confirmació divina de la doctrina de la transsubstanciació i va portar el Papa Urbà IV a decretar la festivitat del Corpus Christi.
La primera celebració oficial del Corpus Christi va tenir lloc a Orvieto, Itàlia, en 1264, on es conserven les relíquies del miracle de Bolsena.
La festivitat es va estendre ràpidament per tota Europa i es va caracteritzar per processons solemnes, en les quals l'hòstia consagrada es portava en una custòdia, i per representacions teatrals que ensenyaven la doctrina de l'Eucaristia. Corpus Christi celebra la presència real de Crist en l'Eucaristia i és una oportunitat perquè els fidels catòlics expressin la seva devoció.
Les processons del Corpus Christi, sovint acompanyades de música, danses i decoració elaborada, s'han convertit en una part central de la festivitat. En molts llocs, aquestes processons inclouen catifes de flors i altars a l'aire lliure. Avui en dia, la festivitat del Corpus Christi se celebra arreu del món catòlic, tot i que les tradicions específiques poden variar d'una regió a una altra. En alguns països, s'ha convertit en un esdeveniment cultural important a més del seu significat religiós.
El Corpus Christi continua sent una de les principals solemnitats del calendari litúrgic catòlic, destacant la centralitat de l'Eucaristia en la vida i la fe de l'Església.
