Convent format per una sèrie d'edificis entre els quals destaca l'església, les dependències del propi convent, una masoveria i un jardí.
L'església és de planta rectangular amb façana al carrer de Santa Clara, d'una sola nau amb el cos que sobresurt en alçada de la resta de l'edifici. La coberta és a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. L'entrada és de llinda recta amb arc ogival al damunt, tot emmarcat amb una filera de maons. L'accés està elevat del pla del carrer i cal pujar quatre graons. En el timpà hi ha un plafó ceràmic obra de Doy (1991) on es pot veure Sant Francesc i Santa Clara, fundadors de l'ordre, amb el calze i el cos de Crist entremig i en un pla més elevat. Al fons es veu una ciutat. A la part inferior s'hi pot llegir: "MONESTIR DE SANTA CLARA".
Damunt l'entrada hi trobem un rosetó o rosassa amb un magnífic vitrall. El rosetó també està emmarcat amb una faixa de maons vistos. El parament és llis però el sòcol, els laterals, el coronament i una franja divisòria central estan fets amb maó vist sobresortint, igual que el rosetó i la porta. El coronament és triangular, amb la cornisa dentada de maons, tot presidit per una creu.
A banda i banda de l'església, hi ha sengles edificacions adossades. A l'esquerra hi ha un cos de planta baixa i pis, amb una porta d'accés en planta baixa i una finestra al costat. A la planta pis, dues finestres, una geminada i l'altra no. A la dreta, hi ha una altra entrada i la resat d'obertures s'alineen simètricament en onze eixos de verticalitat, definits per sengles finestres en planta baixa i pis.
La coberta és a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. El parament segueix el mateix programa ornamental que el de l'església: llis, amb sòcol, emmarcaments i coronament de maó vist. Les finestres del primer pis i les de la planta baixa s'uneixen amb dues fileres ornamentals de maons i al mig s'hi disposa una creu, també formada per maons. Cada eix de verticalitat està coronat una mena de capcer escalonat. A sota, un respirador de la cambra d'aire.
