Conjunt urbà al carrer Bonavista
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un conjunt urbà caracteritzat per la presència de cases entre mitgeres, tant unifamiliars com plurifamiliars, amb una estructura de planta baixa i un o dos pisos. Aquest tipus d'habitatges s'alternen amb alguns habitatges aïllats, els quals disposen de jardí propi, creant una combinació harmònica entre els espais més densament poblats i les zones més obertes i verdes.
La disposició de les cases busca un equilibri entre la vida urbana i la intimitat, amb àrees que ofereixen una major privacitat gràcies als jardins i espais exteriors.
Tot i que hi ha hagut actuacions modernes en molts dels edificis plurifamiliars que han desfigurat part del conjunt, segueix mantenint un encant urbà diferent.
Història
El carrer Bonavista, que s'estén des de la carretera Reial fins al carrer de Sant Josep, és un dels eixos principals del centre de la ciutat, si no el més destacat. En aquest carrer es concentren alguns dels punts més importants, com el mercat, diversos establiments comercials de renom i gairebé totes les entitats bancàries de la zona. A més, la part del carrer comprès entre el carrer d’en Badó i el carrer de la Creu, juntament amb els carrers del Raval i de Baix, va ser durant el segle XIX la zona de major concentració d'habitatges urbans de l'època.
L'ampliació del carrer fins a connectar amb la carretera Reial va ser un procés llarg, que va requerir diverses actuacions entre els anys 1866 i 1920. Aquests treballs van transformar la zona i van donar lloc al revolt que actualment desemboca a la via estatal. A partir del carrer d’en Badó, la prolongació del carrer va continuar cap al nord, modificant l'antiga rectoria annexa al temple parroquial i aterrant els cubs que hi havia a la zona. Finalment, l'any 1930 es va obrir una nova connexió en direcció a la muntanya.
A banda del mercat, el carrer Bonavista és conegut per altres fites històriques. Al número 30, per exemple, va obrir el primer cinema de la ciutat, el cine Jardí, un espai dedicat a la projecció de pel·lícules mudes. També cal destacar l'edifici número 31, conegut com el Sanatori, que va ser durant un temps una clínica per a malalts mentals i que ara figura en el Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic.
El nom del carrer sembla haver estat originàriament vinculat a les vistes espectaculars des de la zona, sobretot amb la construcció de les cases números 83 i 85, situades a prop de cal Sant Joan Catasús i de can Carbonell. Aquestes cases es trobaven en un promontori que permetia una visió privilegiada del voltant.
Durant la Guerra Civil, el carrer va rebre el nom de "Carrer de Durruti", en honor al dirigent anarquista. Més tard, durant el franquisme, va passar a anomenar-se "Avinguda de José Antonio Primo de Rivera", en memòria del líder falangista. Finalment, després de la transició, el carrer va recuperar el seu nom original de Bonavista, mantenint així l'enllaç amb la seva història i tradició.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 7. Ajuntament de Sant Just Desvern.
MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). "L’origen de la història dels carrers de Sant Just Desvern". Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, núm. 9, p. 145-221.
TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
