Conjunt epigràfic de Sigarra a Prats de Rei

Els Prats de Rei

L'entitat urbana i administrativa d'època romana coneguda com 'Municipium Sigarrense' té els seus orígens en un nucli indígena lacetà anterior (segle VI aC) que, segons les fonts numismàtiques respondria al nom de Śikaŕa i del qual recentment l'arqueologia n'ha deixat al descobert part del seu recinte de muralles i sistema defensiu. El topònim Sigarra apareix a la 'Geografia' de Ptolomeu (segle II dC) com una ciutat dels Ilercavons (depressió de l'Ebre), tot i que aquesta imprecisió en la localització geogràfica no ha estat considerada de gran importància per la historiografia recent, la qual segueix considerant que Ptolomeu es referia al 'Municipium Sigarrense' quan es referia a Sigarra. Finalment, la troballa dels diversos epígrafs altimperials comentats, realitzada al segle XVIII als entorns de Prats de Rei, tot i que mancats de cap context arqueològic precís, mostren de nou la presència del topònim Sigarra a la zona però aquest cop ja associat a l'entitat administrativa 'municipium' i testimonien de l'existència d'un òrgan de govern municipal (un 'ordo segarrense') format per quatre edils ('quattuor vir'). El nom d'aquesta ciutat romana de la Catalunya Central va quedar fossilitzat en un ampli territori, de manera que l'actual comarca veïna en pren el nom (Segarra).