Complex industrial Bertrand. Complex de pisos d'obrers

Sant Feliu de Llobregat

Al llarg del segle XIX, Sant Feliu va viure una sèrie de transformacions que van donar lloc a la modernització del municipi. Els sistemes de producció van canviar, la població creixia i es desenvolupava un nou sistema d'organització social, política i econòmica. S'iniciava la industrialització.
Aquest procés va arrencar de la mà de Manuel Bertrand i Cortalé que el 1861 va posar en marxa la fàbrica d'estampats de cotó situada sobre el canal de la Infanta.
A partir de la segona meitat del segle XIX l'empresari ja havia fet casetes unifamiliars entre mitgeres per als treballadors i treballadores de la fàbrica als carrers Santa Maria i Sant Antoni, que es van obrir a tal efecte.
Entre els anys 1922 i 1925, Joan Bertrand (fill de Manuel Bertrand) va encarregar a Gabriel Borrell la projecció d'un altre conjunt d'habitatges d'obrers, aquest cop en forma de casa col·lectiva.
Borrell havia estudiat el tema de la casa obrera en diferents articles i conferències, i en va extreure un conjunt d'aspectes per aplicar-los a la construcció dels pisos Bertrand. Un d'ells fa referència a la salubritat, sobretot pel que fa a la ventilació del conjunt. Per altra banda, cal destacar la importància que aquest estigui situat a prop de la població i, per últim, podem esmentar la necessitat de prescindir de tot ornament que pogués fer augmentar el pressupost.
Els habitatges es van situar en terrenys propietat de l'industrial a la carretera Reial, on els seus cinc pisos d'alçada destacaven per sobre la resta d'edificacions de la zona pel seu caràcter modern. Els pisos disposaven de 80 metres quadrats, tres dormitoris, menjador, cuina, lavabo, bany i galeria.