Complex Esportiu Municipal La Bonaigua
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de grans dimensions, de disseny funcional i línies senzilles, destinat a la pràctica de diferents disciplines esportives. La construcció inaugurada l’any 2001, que aprofita un edifici preexistent, presenta una estructura vista d’armadures d’acer, i policarbonat i maó esmaltat en color blau pels tancaments exteriors, que permeten l’entrada de la llum natural als diferents espais interiors.
Les instal·lacions del complex poliesportiu compten amb dues piscines cobertes, de 25 x 12 m i 8 x 6,5 m; àrea de SPA amb piscina d'hidromassatge i sauna; dues sales d’activitats dirigides; una sala de Pilates, una sala de fitness; una piscina exterior amb solàrium; un pavelló esportiu triple dotat de grades amb capacitat per 600 espectadors; a més de dependències com vestidors, centre d’estètica i bar-restaurant.
Finalista del VI Premio HYSPALYT de arquitectura del ladrillo año 2001 dels Premis FAD d’Arquitectura 2002.
Obra seleccionada pel Premi d'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea - Premi Mies van der Rohe del 2003.
Història
El primer pavelló poliesportiu municipal de Sant Just Desvern va ser inaugurat l’any 1976 en terrenys situats a la riba esquerra de la riera de Sant Just, aigües amunt de la font de la Bonaigua. L’any 1983 les instal·lacions s’ampliaren amb una pista descoberta i el 1989 es construïa una piscina coberta. L’any 1996, a causa de l’antiguitat del primer centre esportiu, l’Ajuntament de Sant Just Desvern convocà un concurs públic per la renovació del complex. El guanyador va ser l’estudi d’arquitectura Coll-Leclerc Arquitectos, encapçalat pels arquitectes Jaime Coll López i Judith Leclerc. El projecte aprofità l’antic edifici amb una nova arquitectura integrada al desnivell de l’entorn, actuant com un espai de connectivitat que salva la cota del passeig de la Muntanya amb la de la riera de Sant Just, gràcies a rampes i un ascensor.
El nou Complex Esportiu Municipal La Bonaigua va ser inaugurat l’any 2001, sent finalista del VI Premio HYSPALYT de arquitectura del ladrillo año 2001 dels Premis FAD d’Arquitectura 2002, a més de ser una obra seleccionada pel Premi d'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea - Premi Mies van der Rohe del 2003.
Posteriorment es va construir una piscina descoberta a tocar de l’existent i l’any 2025 s’ha inaugurat una petita piscina descoberta per infants. També s’ha cobert el que s’anomena pista exterior.
Bibliografia
AA.VV. (1979). "Pavelló Poliesportiu Municipal". La Vall de Verç, núm. 10, pp. 8-9.
AA.VV. (2001). "La ciutadania confia en el complex Esportiu Municipal". Sant Just Desvern El Butlletí, núm. 45.
COLL-LECLERC ARQUITECTOS SL (2001). "Reforma y ampliación de complejo deportivo". VI Premio de Arquitectura del Ladrillo, pp. 58-67.
COLL LÓPEZ, Jaime; LECLERC, Judith (2002). "Reforma y ampliación de un complejo deportivo en Sant Just Desvern. Barcelona". On Diseño, núm. 234, pp. 268-277.
GIL, Josep Lluís (1983). "El pavelló desassistit". La Vall de Verç, núm. 53, p. 5.
MALARET, Rafael (1980). "Encara no tenim pista esportiva". La Vall de Verç, núm. 16, p. 14.
OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PLA SERRA, Maurici (2007). Catalunya Guia d'Arquitectura Moderna, 1880-2007. Triangle Postals.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 96, Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.
