Comajoan
Rupit i Pruit

    Osona
    Camí ral de Vic a Olot - Pruit
    Emplaçament
    Als plans de Comajoan, prop del coll sa Cabra i sota el cingle d'Aiats
    1027 m.s.n.m

    Coordenades:

    42.05774
    2.42654
    452550
    4656346
    Número de fitxa
    08901 - 38
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Regular
    En estat d'abandonament.
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Catàleg de béns a protegir de Rupit i Pruit.
    També està regulat com a Àrea d'Expectativa Arqueològica pel mateix catàleg.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 23399
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 000800500DG55E
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Masia aïllada de grans dimensions formada per diversos volums adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal està format per dos grans cossos adossats, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. S’organitza en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. El cos originari consta d'un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La finestra central de les golfes té la llinda gravada amb l'any 1780 i el símbol del Calvari. De la façana de llevant destaca una doble galeria disposada als nivells superiors i sostinguda amb uns destacables pilars de pedra amb els capitells motllurats.

    El cos adossat a la banda de ponent correspon a una ampliació efectuada a principis del segle XX. Presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra, amb la dovella clau gravada amb l'any 1906 i les inicials "JVO". A banda i banda hi ha dues finestres d'arc escarser també emmarcades en pedra. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb maons. Destaquen les del pis, que tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. Adossada a la façana de ponent hi ha una gran terrassa al pis, semicoberta amb un porxo de teulada d'un sol vessant sostinguda amb una solera de llates i bigues de fusta. Alhora hi ha un volum adossat al nivell de la planta baixa, que ressegueix el perímetre del parament fins a la façana de tramuntana. Té una planta rectangular amb la cantonada nord-oest arrodonida, està cobert amb teulada d'un sol vessant i presenta obertures rectangulars emmarcades amb maons.

    A la banda de migdia del volum principal hi ha un pati interior, delimitat amb una tanca de pedra i al que s'accedeix mitjançant un portal rectangular emmarcat amb carreus i amb la llinda plana. Tancant aquest pati per la banda de llevant hi ha un volum rectangular amb teulada de dues vessants, el carner perpendicular a la façana principal i organitzat en dos nivells. Presenta un gran portal d'arc de mig punt bastit en pedra (i actualment transformat en finestral) i finestres rectangulars emmarcades en pedra a la façana de ponent. Probablement en origen, aquest espai albergava els estables de la masia.

    A la banda de tramuntana hi ha la resta de volums auxiliars que conformen la construcció. Es tracta de tres cossos adossats de planta rectangular, amb les teulades d'una i dues vessants i organitzats en un i dos nivells. Presenten obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats.

    En general, aquestes construccions estan bastides amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra.

    Davant de la façana principal de la masia hi ha l'era, formada per la mateixa roca del terreny regularitzada. A la banda de migdia hi ha un volum rectangular sense coberta, probablement destinat a les tasques agropecuàries en origen.

    L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.

    La primera referència documental relacionada amb aquest edifici apareix en el capbreu del Faber de Cabrera, datat l'any 1195. Segons la bibliografia consultada, després dels terratrèmols ocasionats a Catalunya entre els anys 1427 i 1428, el mas hagué de ser reconstruït en un lloc diferent al de la seva ubicació original. Posteriorment, en el fogatge de l'11 d'octubre de 1553 corresponent a la parròquia i terme de Sant Llorenç Dosmunts, apareix mencionat en "Joan Quome Joan", nom que es refereix segurament a aquest mas.

    CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). Catàleg de béns a protegir. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R07.

    CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). Catàleg de masies i cases rurals. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M09.

    PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 453, 465-466.

    ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 24, 32.

    SOLÀ, Fortià Prev. (1933). El Cabrerès. Barcelona: [s.n.], p. 135-136.