Durant unes excavacions realitzades l'any 2013 davant el santuari de la Mare de Déu del portal van aparèixer una sèrie de fragments de columnes trencades i amuntegades en un espai molt reduït. Es tracta de peces, bases, fusts i capitells (cap columna sencera), d'estil itàlic, elaborades amb sauló verdós local, una pedra molt fàcil d'esculpir però que a la vegada es fractura i s'erosiona també amb molta facilitat. Tot i així, aquestes columnes van aparèixer parcialment cremades, és a dir, l'edifici del que formaven part es va incendiar i a partir d'aquell moment les columnes romandrien amortitzades i cobertes de terra fins el 2013, en que foren trobades, fet que hauria contribuït al seu excel·lent estat de conservació després de més de 2.000 anys de no ser utilitzades. La seva elaboració s'ha datat cap a mitjans del segle II aC, i al segle I aC ja estarien amortitzades. A partir del seu mòdul, es pot afirmar que amb tota probabilitat aquestes columnes corresponen a un temple romà d'època republicana, que s'aixecaria en algun punt no molt llunyà de la zona avui ocupada pel santuari de la Mare de Déu del portal.
