Collet del Cementiri dels Moros Muntanyola

Osona
La Muntada
Turó davant el mas la Muntada. s/n 08505. Muntanyola.

Coordenades:

41.97402
2.12619
427603
4647261
08129-138
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Antic
Ibèric
Romà
IIIaC-IVdC
Regular
Presenta cert mal estat per la seva superficialitat
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Diversos propietaris
Anna M. Gómez Bach

Turó o petita elevació conegut com el Collet del Cementiri dels Moros; aquest topònim normalment està associats a la presència d'una possible ocupació de la zona en època antiga. És una zona de bosc d'alzines i pins, amb dues zones lleugerament elevades al banda i banda del collet. El petit turó situat a ponent rebia el nom de Camp de Casilla on s'han localitzat alguns elements que cal tenir en consideració. A l'oest del Collet del Cementiri dels Moros s'han observar la presència de 5 forats de planta circular d'entre 1 i 1,20 metres de diàmetre. No es descarta la possibilitat que siguin sitges. No s'ha detectat material en superfície. L'espessa vegetació no permet realitzar una prospecció acurada. Tanmateix, estudis anteriors semblen haver observat la presència de petits fragments de ceràmica ibèrica i romana propera a aquesta zona. A l'est del collet s'ha localitat un possible mur enderrocat.

El topònim collet del cementiri dels moros sembla indicar la possible existència d'estructures pre-romanes en aquest punt. Tradicionalment, aquests topònims fan referència a llocs on és possible l'existència d'elements pre-històrics o pre-romans. La prospecció en superfície no va permetre observar la presència de material ceràmic. Tanmateix, prospeccions anteriors dutes a terme per Roger Sala i Joan Casas van localitzar algun fragment de terrissa possiblement ibèrica i romana en talussos propers. Sí que es van poder observar, al cap de munt del turó situat a ponent del collet, diverses estructures circulars excavades al subsòl. És possible que pugui tractar-se d'un camp de sitges. La cronologia, però, és indeterminada. La naturalesa d'aquest tipus de jaciments fa que habitualment no es detectin restes de la seva existència en superfície, només una remoció del terreny pot permetre que aflorin materials. Si bé a l'entorn es coneixen pocs jaciments d'aquest període, les darreres prospeccions arqueològiques efectuades han permès documentar estructures similars a la zona del Permanyer. Es tracta d'una petita elevació de terreny, amb gran control visual respecte al sector d'orient i de la carretera C-154. S'ha localitzat diverses acumulacions de pedra amb fragments de tegulae que podrien correspondre a diversos enderrocs a la part més elevada del turó. A l'oest, és una zona de camps de cultiu on també s'ha pogut recollir diversos fragments de ceràmica comuna de cocció mixta i tegulae que cal situar en època romana o fins i tot ibèrica.

CASAS, J. (2005). Memòria de la prospecció arqueològica superficial de la nova carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. (Sant Bartomeu del Grau- Oristà- Muntanyola i Olost a Osona). Inèdit. SALA, ROGER. (2004-2005). Projecte Lluçanès. Projecte de recerca arqueològica i explotació del Patrimoni. Inèdit.