Col·legi del Roser o Col·legi d'Orfes Sant Julià de Vilatorta

Osona
Avinguda de Puig i Cunyer, 20.
584

Coordenades:

41.92885
2.31936
443568
4642101
08220-82
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Contemporani
Modernisme
XIX
1897
Manuel Vega i March, arquitecte.
Bo
Legal
BPU. POUM (DOGC 5817 de 14/02/2011).
Sí, IPA: 23708.
Fàcil
Social
Privada
3622301DG4432S0001QG
Virgínia Cepero González

El Col·legi del Roser és un edifici d'estil modernista, format per diferents cossos de planta rectangular: un cos central allargassat horitzontalment i dos cossos laterals amb disposició vertical.
Les façanes són de maçoneria amb ornamentacions de materials variats (pedra, maó vermell, ferro, mosaic ceràmic i vitralls).
Al cos de la banda esquerra es troba la porteria del col·legi, i al cos de la dreta, la capella.
Annexada al cos esquerra hi ha una mena de torre culminada amb merlets. Al davant d'aquest edifici hi ha una altre de característiques similars, que s'utilitza com a magatzem.
En quant a les obertures, no segueixen cap pauta i utilitzen formes i sistemes variats.
El Col·legi d'Orfes, inaugurat l'any 1897, va ser dissenyat per l'arquitecte Manuel Vega i March. Es va construir gràcies a l'obra benèfica de Josep Puig i Cunyer, gestionada pel seu cunyat Francesc de Paula Benessat.
La congregació de l'ordre dels Fills de la Sagrada Família, fundada pel Pare Manyanet l'any 1864, va dur a terme l'activitat escolar.

Josep Puig i Cunyer va concebre la idea de la construcció d'una granja escola per a orfes pobres, i va facilitar els recursos econòmics necessaris.
El seu cunyat, Francesc de Paula Benessat i Folch, que va ser qui va materialitzar el seu designi, va encarregar el projecte d'edificació a l'arquitecte Manuel Vega i March (1871-1931), i va confiar la direcció de l'educació de l'escola a l'Ordre de Fills de la Sagrada Família. Finalment l'any 1894 va ser inaugurat el Col·legi d'Orfes.
Un d'aquests educadors, el pare Manuel Cazador i López, va instal·lar-hi un observatori meteorològic i, temps després, un museu de ciències naturals.
L'edificació del Col·legi d'Orfes va facilitar la construcció d'avingudes i carrers a la part nord del municipi, que era ocupada per torres i xalets amb grans jardins, fruit de la tradició de Sant Julià de Vilatorta com a lloc d'estiueig durant el segle XIX.
L'any 1958, un incendi va destruir part de les dependències de l'escola, però l'ex-alumne Conrat Vilarrubia, va aconseguir salvaguardar algunes peces del museu i algunes dades de l'observatori meteorològic.
Finalment, l'any 1972, l'escola va ser objecte d'obres de reforma, que van modificar parcialment la seva estructura interna.

- AGUIRRE, J.M. (1997). Cent anys d'escola: del Col·legi d'Orfes al Col·legi del Roser: Sant Julià de Vilatorta 1897-1997. Barcelona: Fundació Puig i Cuñer.
- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta).
- H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta.
- ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial.