Col·lecció d'elements arquitectònics i escultòrics de l'Enrajolada Martorell

Baix Llobregat
Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1

Coordenades:

41.4743
1.92852
410535
4591965
08114-5
Patrimoni moble
Col·lecció
Medieval
Romànic
Gòtic
Modern
Renaixement
X-XVII
Bo
Legal i física
Llei 9/1993 del patrimoni cultural català
Fàcil
Científic
Pública
Diputació de Barcelona. Rambla de Catalunya, 126. 08008 Barcelona
Dídac Pàmies Gual

Conjunt format per més d'un centenar de peces amb una cronologia que va des del segle X fins al segle XVII, procedents majoritàriament de Barcelona (Convent de Nostra Senyora de Jerusalem; Convent de Nostra Senyora del Carme; església de Sant Miquel; Palau Menor; Casa Gralla; Sala del Trentenari de l'Ajuntament; Convent de Santa Caterina; Convent de Sant Pere de les Puelles; Santa Maria de Jonqueres; torres de Canaletes; Convent de Mont-Sió; portal de Mar del Pla de Palau) i en menor mesura de diversos indrets com el monestir de Poblet, de Montserrat, Santa Maria de Ripoll, Gelida, del priorat i castell de Sant Genís de Rocafort, l'església de Santa Margarida de Martorell i de l'ermita del Pontarró.
Val a dir que els elements s'han integrat a l'arquitectura de l'edifici conservant, sempre que fou possible, la seva funcionalitat original. Com a peces rellevants de la col·lecció destaquem la llinda renaixentista procedent de la Casa Gralla, amb muntants i sòcol renaixentistes de la Sala del Trentenari. Al damunt s'hi observen tres medallons amb el bust d'un conseller al centre i dos macers a cada banda, procedents de la Sala del Trentenari. La porta està envoltada per escuts procedents del convent de Jerusalem, convent del Carme i convent de Jonqueres; aquest conjunt està situat a la façana de ponent.
Altres elements a destacar són dues escultures d'alabastre procedents del monestir de Poblet, que representen Sant Antoni Abat i Sant Blai (aquest últim qüestionat), un cap de Medusa procedent del portal de Mar de la muralla de Barcelona i nombrosos capitells.

El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats.

RIBERA, R. (2004): Dues escultures pobletanes a l'Enrajolada. Museu Santacana de Martorell, dins Aplec de treballs, núm. 22, pp. 93-99. Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc.
de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona.
FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell.
SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa