Col·lecció de mobles i objectes decoratius de l'Enrajolada
Martorell
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Col·lecció formada per un conjunt d'unes 80 peces, com caixes de núvia, armaris, arquimeses, escriptoris, taules calaixeres i consoles, cadires, butaques, sofàs i dos llits; així com altres elements decoratius com ventalls, rellotges, floreres, capelletes, llums d'oli un gramòfon i un baròmetre. Majoritàriament corresponen a elements dels segles XVIII i XIX, però hi trobem alguns elements més antics com una caixa de núvia mudèjar renaixentista de producció catalano-aragonesa de la segona meitat del segle XVI o una arquimesa d'estil renaixentista mudèjar catalano-aragonesa, del segon terç del segle XVI. Entre els elements decoratius hi destaquen dos escuts de talla de fusta policromada procedents del convent de Jerusalem de Barcelona i un Baròmetre de Torricelli, d'inicis del segle XIX.
Història
El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats.
Bibliografia
FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell.
SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa
SÁNCHEZ, M.; RIPOLL, F. (2003): El mobiliari del Museu de l'Enrajolada. Inèdit.