Claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès

Claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès, conservat en molt bon estat i que inclou un conjunt de cent quaranta-quatre capitells que es compten entre els millors exemples d’escultura romànica a Catalunya.

Presenta una planta quadrada irregular que mesura trenta-dos metres al costat nord i vint-i-vuit a l’est. Les galeries porxades entorn del pati fan de distribuïdor a les diferents estances del cenobi benedictí. El claustre actual es va construir entre 1190 i 1220 sobre un pati anterior, més petit i d’època preromànica, del qual en queden restes sobretot a la galeria nord, on es poden veure encara vestigis d’opus spicatum. Cada galeria està formada per tres sèries de cinc arcades separades per contraforts. Els arcs del claustre estan sustentats per parelles de columnes unides per un àbac comú i descansen sobre un podi corregut. L’interior de les galeries està cobert per una volta de canó, i a les cantonades hi trobem un nervi que oculta l’aresta. La pedra utilitzada en la construcció de les dovelles dels arcs, els àbacs i els capitells prové de la pedrera de Montjuïc, mentre que els fusts són de pedra calcària nummulítica procedent de Girona.

Tot els cent quaranta-quatre capitells estan treballats escultòricament. Noranta-sis ho estan per les quatre cares, i quaranta-vuit només en tres. Els capitells són obra de l’escultor Arnau Cadell, que va realitzar la decoració de les tres primeres galeries, tal com ho indica una làpida que va esculpir ell mateix al costat d’un dels capitells. En aquest capitell s’hi pot veure l’escultor amb el mall i el cisell tot modelant un capitell corinti, amb un monjo que li ofereix menjar o beure. Per tot això Arnau Cadell, que també és autor dels capitells del claustre de la catedral de Girona, és considerat el primer artista català conegut amb nom i cognom. La seva obra es pot situar entre els segles XII i XIII.

El programa iconogràfic del claustre comença amb el capitell del Déu creador, que precedeix els capitells del cicle de la creació i alguns passatges de l’Antic Testament. Més endavant trobem escenes de la vida de Jesús, que es combinen amb capitells decorats amb elements vegetals i amb motius profans. El primer capitell és d’estil corinti, amb la figura de Déu en un tron en una cara flanquejat per un lleó a cada costat. Del conjunt dels capitells cal destacar-ne els següents:

• Capitell 3. Història d’Adam i Eva: Déu mostra l’arbre prohibit; la temptació de la serp i la desobediència; diàleg de Déu amb Adam i Eva; el càstig del treball, amb Adam amb una aixada i Eva amb el fus.
• Capitell 5. Història de Noè: Construcció de l’arca, fi del diluvi i el colom amb la branca d’olivera; Noè cull el raïm i dorm; els fills de Noè tapen el seu pare.
• Capitell 7. Història d’Abraham: El patriarca dret sota l’alzina de Mambré; rentant els peus als àngels; banquet dels àngels; Abraham agenollat davant d’ells.
• Capitell 8. Anunciació del naixement de Jesús als pastors: Pastors amb un ramat de vaques i ovelles; dos pastors amb caputxes escolten un àngel; un pastor munyint una vaca i un altre amb un gos; els ramats.
• Capitell 15. Matança dels innocents i fugida a Egipte: el rei Herodes al tron ordena la matança dels infants; un soldat amb espasa alçada agafa un infant pels cabells; fugida a Egipte amb Sant Josep i un àngel protector; i la Mare de Déu sobre un ruc fugint cap a Egipte.
• Capitell 17. Miracle dels pans i els peixos: quatre personatges davant d’una multitud; repartició del pa i dels peixos; personatges amb llibres.
• Capitell 19. Entrada triomfal a Jerusalem: dos personatges arrencant palmes; un personatge surt d’una porta i dos posen una capa a terra; Jesús dalt d’una somera amb un llibre; personatges amb llibres tancats.
• Capitell 21. La Resurrecció: Maria de Santiago i Maria Salomé van a comprar perfums; taulell de venda de perfums; les dones van a la tomba amb perfums a les mans; l’àngel mostra el sepulcre buit.
• Capitell 27. Manament d’impartir la Bona Nova: Jesús amb dos personatges asseguts; Sant Joan Baptista; un apòstol dret perdonant un pecador agenollat; un apòstol amb un llibre i un bastó.
• Capitell 29. Aparició als deixebles: Crist mostra les llagues a Sant Tomàs i altres apòstols.
• Capitell 31. La dormició de la Verge: la Mare de Déu adormida sobre un llit, amb dos àngels i altres personatges que observen l’escena.
• Capitell 33. El triomf de les virtuts sobre els vicis: les virtuts vestides de guerreres tenen els vicis als peus.
• Capitell 69. Paràbola del ric Epuló i Llàtzer: Epuló i la seva dona mengen mentre Llàtzer agenollat els suplica; gossos llepant les nafres de Llàtzer; un cop mort, dos àngels porten l’ànima de Llàtzer al cel; Abraham té Llàtzer a la falda; el diable s’enduu l’ànima d’Epuló, que demana a Llàtzer una gota d’aigua.
• Capitell 109. Arnau Cadell, escultor, s’autorepresenta treballant un capitell corinti amb el mall i el cisell; al costat hi ha una làpida que diu: “HEC EST ARNALLI SCULPTORIS FORMA CATELLI QUI CLAUSTRUM TALE CONSTRUXIT PERPETUALE” (“Aquesta és la imatge d’Arnau Cadell, que va construir aquest claustre per a la perpetuïtat”).
• Capitell 137. Jesús renta els peus als deixebles abans del Sant Sopar de Dijous Sant.
• Capitell 139. L’Anunciació, la Nativitat, els Reis Mags i l’Epifania.
• Capitell 141. Presentació al temple: Simeó acull el Nen Jesús i la profetessa Anna; Maria i Josep amb una gàbia de coloms; Salomé, llevadora; els profetes que havien anunciat l’arribada del Messies.

Entre els segles XIII i XVIII el claustre estava distribuït de la següent manera: a l’ala de llevant hi havia la sala capitular, el dormitori comú, el dormitori dels mongets, la infermeria i les latrines; a l’ala nord hi havia el refetor i la cuina; a l’ala de ponent, el celler i la cambra de l’abat (abans de la construcció del palau Abacial); finalment, l’ala sud tocava al mur de l’església. Al segle XVI es va construir el primer pis del claustre, d’estil renaixentista, per situar-hi les cel·les individuals dels monjos, i es va construir una gran escala d’accés al costat de la sala capitular. Aquesta es va reconvertir en panteó dels monjos, mentre que la cuina vella i part del refetor es van transformar en una nova sala capitular. El dormitori vell es va transformar en la capella de la Santa Creu.

A l’interior de la zona enjardinada del claustre es poden veure les restes arqueològiques de l’antiga basílica paleocristiana, del segle V. Segons la tradició és aquí on fou enterrat el màrtir sant Cugat. La planta d’aquesta església és rectangular, amb absis d’arc de ferradura, i l’entrada és al mur de ponent.  Els murs perimetrals fan cinquanta centímetres d’ample. El paviment estava recobert de tombes, datades entre els segles V i VII, i hi havia presència de mosaics. Al segle VI l’església va ser ampliada amb l’absis principal més dos absis o capelles laterals a la banda sud de la basílica.

A la façana de ponent del recinte monàstic es va enderrocar una construcció del segle XI per bastir-hi el claustró, d’estil toscà. És una obra del mestre Cristòfor Raguer i compta amb sis arcs sustentats per columnes de catorze pams, amb bases i capitells. Tot fet amb pedra de Campanyà. Al primer pis compta amb sis finestres motllurades.