Casa de camp construïda els anys del modernisme com a residència particular i ara convertida en un centre social. És formada per diversos volums o edificis.
L'edifici principal és de planta baixa, dos pisos i golfes. A la façana principal hi ha el portal d'entrada amb arc de punt rodó i un gran portal de fusta, amb una finestra a l'esquerra i un portal més petit a la dreta. Al primer pis hi ha, al mateix eix vertical que el portal, una finestra veneciana de tres obertures amb una llinda compartida. A cada costat hi ha una finestra. Al segon pis hi ha quatre balconeres amb arc carpanell. Les obertures tenen una faixa engaltada feta de maó en la llinda i els brancals, i tenen ampit motllurat. El parament és de maó vist amb aplicacions de ceràmica.
A l'esquerra d’aquesta façana principal hi ha un altre cos acabat amb frontó triangular que té un cos més o menys simètric a l'altre costat, a la dreta. En el de l’esquerra destaca una galeria de tres finestres al segon pis, les quals tenen llinda, brancals i ampits comuns. Els murs estan fets de maó i la teulada és a diversos vessants.
Al darrere de l'edifici s’aixeca una torre amb una galeria de quatre finestres al pis superior. Té un ràfec fet de maó i la teulada a quatre vessants, de pendent molt pronunciat, amb els careners de teules vidriades.
A l'interior de l'edifici es conserva una interessant escala, així com una llar de foc i voltes catalanes de maó de pla a les cotxeres.
És interessant remarcar que les proporcions de l'immoble compleixen la regla àuria arreu de l'edifici, i també en els elements de composició, com ara la relació en les obertures i la seva ubicació. Això confereix al conjunt un gran equilibri i harmonia.