Centre Catòlic

Santa Maria d'Oló

El 1888 s'estava construint el Centre Catòlic, impulsat per la parròquia i des del seu origen vinculat a una congregació, que primer es deia "de Lluïsos i Filomenes" i després fou la Congregació de Sant Lluís de Gonçaga. Entre les primeres activitats que va promocionar l'entitat hi havia el teatre i les representacions dels Pastorets. Entorn de 1910 es va posar de manifest un virulent conflicte en el si l'entitat que reflectia la divisió que aleshores hi havia al poble. En el moment que la vida local es va polititzar l'església va perdre el control del Centre Catòlic i de la Congregació. El 1916 el centre es va clausurar i la congregació fou dissolta, però més endavant deurien tornar a obrir, tot i que els conflictes es van repetir el 1923. Durant el període de la Segona República es creà el Centre Recreatiu, vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya, que fou el contrapès progressista al Centre Catòlic, que fins aleshores havia dominat la vida associativa al municipi. El 1935 la Congregació va arrendar un camp, conegut com dels Malecons, per convertir-lo en un camp de futbol.
Després de la guerra l'església va recuperar la iniciativa en la vida associativa i en l'organització de l'oci al poble. EL 1939 el Centre Catòlic es destinà a col·legi de nens, però va ser per poc temps. A la dècada de 1940 s'hi van fer diverses obres. Entre d'altres, s'hi obriren finestres i un portal, i es va arreglar el sostre i el mosaic del cafè. En aquesta època l'activitat es va vehicular a través d'Acció Catòlica i de les respectives seccions que tenia, que van pràcticament monopolitzar la vida associativa durant les dues dècades següents. A partir de 1960 es van iniciar les projeccions de cinema. El local també acollia el grup sardanista. En aquesta dècada, però, degut al procés de laïcització i al canvi d'hàbits Acció Catòlica va anar perdent força fins a desaparèixer.
El Centre Catòlic va continuar com un local d'oci i lleure. El 1962 tenia un cafè i un teatre on s'hi feien actes diversos, incloent-hi cinema apte per a tots els públics, tant a l'interior com a l'exterior (a l'era de cal Bola). El Centre era regit per una junta, i a finals de la dècada de 1960 va passar a l'òrbita del Grup Cultural Guillem d'Oló, una entitat que en aquest moment va donar una embranzida a la vida cultural del poble. Aleshores es generà una polèmica sobre si el Centre havia de continuar sota la titularitat de l'església o bé pertanyia al poble. Mentre va estar actiu, el grup Guillem d'Oló es va encarregar d'administrar el centre. Quan es va dissoldre, va passar a l'Ajuntament. Després es va arribar a un acord amb la parròquia per tal que passés a formar part del patrimoni municipal (FERRER, 1991: 172-177). Des d'aleshores ha tingut diferents usos: llar d'avis, seu d'entitats o centre polivalent d'activitats. Fa uns anys l'Ajuntament hi va portar a terme una important rehabilitació. Actualment, sota la denominació de "El Centru", funciona com un casal de joves.