Central de les Illes
Sant Quirze de Besora
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Central hidroelèctrica formada per un edifici de planta rectangular d'uns 8 metres d'ample x 20 de llarg. Consta d'un sol nivell amb algunes obertures, parets de maó arebossades i pintades de color ocre i les cantonades i bastiments de es obertures en maó ceràmic vist i pintat de color roig. La part superior de la façana que sosté la coberta està rematada per una cornisa també de maó i de perfil bisellat. Aquesta cornsa és correhuda en totes les seves façanes incloent els costats curs que coincideixen amb el pinyó de la teulada i formant una mena de frontó. La coberta és a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana. L'accés es practica per la part oposada. Aquest edifici està ne contacte amb l'arribada del canal procedent del túnel de sota de la Pineda situada al primer pis i el qual mitjnaçant una comporta i un important salt de caiguda de l'aigua d'uns 12, 82 etres. que fa moure a dues turbines tipus Francis (MF-1505) acoblades amb un multiplicador. El generador és un Siemens de 550 W, 6000 l/segon el cabal i 900 KW i velocitat de 240 voltes /turbina. Actualment aquesta central està en ús i gaudeix d'un manteniment constant de l'empresa concessionaria.
Central en ús i funcionament propietat de Fecsa Endesa.
Història
La central hidroelèctrica de can Pericas o de les Illes va ser erigida al 1892 quan la companyia Pericas Boixeda i Companyia van rebre la concessió d'un salt al Ter a la zona de les Illes per poder-hi construïr una turbina i una fàbrica tèxtil. Es tractava de lúnica zona del Ter que no tenia força motriu entre la desembocadura del canal de Can Guixà i la central de les Illes. "El aprovechamiento propiedad de esta sociedad fué concebido para utilizarlo como fuerza motriz de una fábrica de hilados y tejidos que se proyectaba construir en el mismo salto , pero después de minuciosos cálculos y tanteos se ve en necesidad de desistir en tal idea, por no ser económicamente ralizable , pués el lugar dónde se debía emplazar la fábrica se halla bastante separado de la carretera y de la estación férrea, sinedo necesario construir un ramal de carretera que vaya a empalmar con la general del Estado de Barcelona a Ribas, por muy buenos terrenos de cultivo a cuya venta oponen gran resistencia sus propietarios y no permitiendomla Ley, la expropiación sería el único medio de adquiririrlos al pagar por ellos las exorbitantes cantidades que exigen sus dueños Aquest projecte però no resultà eficaç ja que després de fer un anàlisi al sector impossibilitaven la instal·lació d'una nova fàbrica degut a la crisi del sector i unicament es va construïr la central el 1912 sota la mà de l'arquitecte Josep Mª Pericas per a produïr electricitat que era transportada a altres factories de Vic. El 1913 aquesta companyia subministrava l'enllumenat públic de Vic. Aquesta central tenia una capacitat de 1000 C.V i era capaç de moure màquines sense embarrats i emb lús de l'energia elèctrica. El 1932 la societat Pericas Boixeda i CIA prèn el nom de Energia elèctrica del Ter. Actualment pertany a Fecsa Endesa.
Bibliografia
CLUB HISTÒRIA LOCAL. El primer brollador de quilowats a Programa de la Festa Major de 1996. Ajuntament de Sant Quirze de Besora
CLUB HISTÒRIA LOCAL. Retalls d'història del segle XIX. Associació Gombau de Besora. Col·lecció Història Local. Núm. 2
SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat
AMQ: Matrícula Industrial 1854-1940
https://www.consorcidelter.cat>rutes>producció>central de les illes
