Ajuntament de Montmeló (Plaça de la Vila, núm. 1; 08160 - Montmeló)
Autoria de la fitxa
Jordi Montlló Bolart
Descripció
El cementiri municipal de Montmeló s'ubica al carrer de Can Tabola, en el camí que condueix a Can Guitet. Es troba dividit en dos espais, el més antic, que data de l'any 1931, a la part de ponent del camí, i el més nou a la part de llevant, conseqüència d'una ampliació de l'any 1989.
L'espai de 1931 és de planta rectangular en el seu cos principal, amb dos patis o recintes separats per un cos i un altre espai adossat a la façana de migdia. En el primer espai destaca el panteó de la família F. Sayol - C. Feliu de l'any 1977. En el segon espai hi destaca el panteó de la família Alonso-Puig i la tomba de mossèn Josep Maria Martí i Esteve, rector de Montmeló entre 1924 i 1936. Fou assassinat durant la Guerra Civil espanyola i s'hi pot llegir la inscripció: "NO HI HA AMOR MÉS GRAN QUE DONAR LA VIDA".
En el nou espai hi trobem dos columbaris comprats l'any 2012 i l'espai perinatal (2022). La finalitat d'aquesta zona és facilitar el dol a totes les famílies que han patit una pèrdua, i, que a més sigui un espai per donar-los-hi visibilitat, i millorar així la comprensió de la societat. Aquest espai és un lloc de recolliment, pensat per crear un ambient que faciliti la memòria i l'estima.
Arístides Mestres, germà d’Apel·les Mestres, que també era artista, va venir a Montmeló a passar-hi els darrers estius, morint a Montmeló l’any 1899. Des d’aquell moment l’esposa i els fills d’Arístides van estar vinculats al poble i hi passaven llargues temporades. Fins i tot, un d’ells, Ticià Mestres, s’hi va quedar a viure fins la seva mort i està enterrat en aquest cementiri; així com la seva filla Aurèlia (AA.VV, 2012).
Història
Fins l'any 1913, el cementiri estava situat a cada costat de l’entrada de l’església de Santa Maria. En aquella data es trasllada fora del nucli urbà, al començament de la Serra de ca n’Esteve.
Antigament s’hi pujava pel camí que duia exclusivament al cementiri des de la cara de ponent de la carretera de Granollers, que avui encara queda marcat des d’aquesta carretera. Aquest camí sortia més amunt de can Gafes i anava de dret cap al cementiri; en arribar-hi hi havia una bifurcació que servia als pagesos que menaven terres pels voltants per accedir a les vinyes de can Xic, can Gurguí, can Catafalet, etc.
Després del pas de l’autopista, el camí va ser tallat i s’ha millorat l’accés a partir del camí ca n’Esteve, que puja fins al cementiri i marxa després de passar per sobre el pont de pedra amb volta a plec de llibre, que per la seva llargada hi ha qui anomena túnel i que connecta amb el camí de can Guitet.
Bibliografia
AA.DD (2021). Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960). Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló
Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:
Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d’usuari, i aspectes de personalització, com l’idioma de les nostres pàgines. Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.
