Cementiri Municipal
Vallbona d'Anoia

    Anoia
    Camí del cementiri, s/n. Nucli urbà
    295

    Coordenades:

    41.51747
    1.70365
    391831
    4597015
    Número de fitxa
    08292 - 1
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Any
    1859
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Social
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Vallbona d'Anoia
    Autoria de la fitxa
    Núria Cabañas

    El cementiri municipal es troba situat a l'extrem oest del nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici és de planta quadrangular amb una orientació d'est a oest i amb l'accés situat a l'est. Està format per dues galeries porxades una ubicada al nord i l'altra al sud i al centre hi ha un espai enjardinat amb una petita capella al fons desplaçada lleugerament a la dreta per deixar pas a l'ampliació que es va dur a terme l'any 2004 a la part posterior del recinte.
    La galeria porxada sud està formada per 12 arcs a diferència de la galeria nord que en té 14. Els pilars són de base quadrada amb les arestes escairades i els arcs de mig punt descansen sobre capitells esgraonats i les cobertes són a una vessant abocant les aigües cap a l'interior del recinte. A l'interior de les galeries es disposa de quatre nivells de nínxols. Les parets es troben revestides amb morter i pintades de blanc i rosa.
    La capella, construïda l'any 1906, té una volta de canó de guix i la coberta és a dues vessants de teula àrab. L'accés es troba situat a la façana est amb un portal de mig punt franquejada per dues columnes de nínxols a cada banda.
    La porta d'accés està formada per un portal allindanat i una reixa de barrots de ferro. Sobre el portal hi ha una reixa de ferro amb la data de la inauguració, 1859.

    La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 05.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

    Antigament, el cementiri de Vallbona d'Anoia estava ubicat en un espai annex a l'antiga parròquia de Sant Bartomeu fins l'any 1859. Sembla ser, que l'any 1845 el bisbe Pedro Martínez de Sant Martín en una visita pastoral va fer referència aquesta situació. L'any 1852 l'alcalde de Vallbona i diversos prohoms van manifestar la seva preocupació per motius de salut i higiene. El 4 de maig de 1853, el rector de Sant Bartomeu cedia el turonet conegut com el "Pujolet". L'arquitecte Sebastià Cabot i el cirurgià Lluís Malvés van certificar la
    idoneïtat d'aquests terrenys el 6 de maig de 1853. El 7 de maig, l'alcalde de Vallbona va convocar els econòmics per dur a terme la seva construcció, proposant com a font de finançament els donatius dels vallbonencs.
    Tot i així, les obres no es van iniciar immediatament, com ho demostra
    que durant la visita pastoral realitzada el 17 d'agost de 1858 estaven a punt d'iniciar-se.
    El nou cementiri fou sotmès a diferents ampliacions i reformes des de llavors. La primera fou de 1894.El 1906 es va construir la capella que ocupa el seu espai central i que antigament suposava el tancament fins a les darreres ampliacions.
    En context de la Guerra Civil de 1936-1939, el cementiri parroquial fou confiscat el juliol de 1936 i foren enderrocades totes les creus. Així ho comunicava al bisbat Francesc de P. Pujol, llavors rector de la parròquia de Sant Bartomeu. Finalitzada la guerra fou restituït a l'administració parroquial.
    La saturació del cementiri era clara a inicis de la dècada de 1990. Com a resultat d'això es va procedir a una important ampliació el 1993. El 2004 es va procedir a una nova fase amb forma de ferradura amb 56 nínxols.

    AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona.
    AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada.