Cementiri d'Ullastrell Ullastrell

Vallès Occidental
Camí de les Monges, 08231
Al sud del nucli urbà, pel camí de les Monges
305 m

Coordenades:

41.52027
1.95486
412796
4597042
08290-22
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Popular
XIX
1890
Bo
Inexistent
Fàcil
Altres
Privada
Parròquia de Santa Maria d'Ullastrell/Bisbat de Terrassa
Adriana Geladó Prat

Cementiri de planta rectangular disposat en tres nivells situats a diferent alçada. Està delimitat per tres volums constructius rectangulars ocupats pels nínxols, que tanquen el recinte per les bandes de llevant, ponent i migdia. Presenten les cobertes de teula àrab d'un sol vessant, amb un voladís de maó pla. Els del registre inferior estàn organitzats en quatre línies de nínxols, mentre que en els del superior són cinc. Al centre del registre superior destaca una creu llatina de ferro sostinguda per un sòcol de pedra quadrat. En el peu de la creu hi ha inserida una placa de ferro rectangular, gravada amb la seguent inscripció: "P A / AÑO 1909". El fossar presenta un carrer central pavimentat flanquejat per xiprers, que comunica la porta d'entrada amb el nivell superior de l'espai. A banda i banda, les zones estan enjardinades amb grava, parterres i jardineres d'obra emblanquinades. La banda de tramuntana de la construcció està delimitada per una tanca d'obra de perfil ondulat, rematada per una motllura rectilínia que sosté una petita cornisa de maó. Inclou el portal d'accés al interior, d'arc de mig punt i flanquejat per dues pilastres decorades. La porta és de ferro i presenta un timpà superior amb la data de construcció, 1890, també de ferro. Tota la construcció presenta els paraments emblanquinats.

El cementiri és parroquial. L'ajuntament del municipi no intervé en la seva gestió. Està tancat al públic, tot i que hi ha un còpia de la clau darrera de la tanca que delimita el jardí de cal Mus.

L'antic cementiri d'Ullastrell, situat als voltants de l'església i la rectoria, estava en molt mal estat de conservació. De fet, des de mitjans del segle XVII, en diverses visites pastorals es feia esment de les males condicions de la necròpolis, reclamant reparacions diverses. L'any 1887, durant una visita pastoral, el bisbe de Barcelona doctor Jaume Català ordenà construir un cementiri nou. Els terrenys escollits per la nova ubicació foren aprovats per l'arquitecte diocesà Francesc de P. del Villar. A finals del mes de juliol de l'any 1888 s'aprovà el projecte de construcció, amb un pressupost de 13.022,65 pessetes, i el dia 30 d'agost el bisbe autoritzà la construcció de la nova necròpolis. Sabem per la data de construcció reflectida a la porta d'accés al cementiri que l'any 1890, la construcció ja estava finalitzada, tot i que la benedicció no tingué lloc fins el dia 16 d'agost de l'any 1891. Aquest fet es degué a un tràmit burocràtic que depenia directament de l'ajuntament: l'autorització del Govern Civil per poder obrir les seves portes. L'endarreriment del consistori en els tràmits legals potenciava aquesta situació. El procés fou llarg però finalment, el primer difunt enterrat al nou cementiri data de l'any 1892. L'any 1900, la Diputació Provincial de Barcelona autoritzà el trasllat al cementiri nou de les despulles mortals existents al vell, prèvia petició de l'ajuntament d'Ullastrell. Les restes mortals del rector Francesc Torres i Moner, impulsor de les obres de construcció del nou fossar, descansen al cementiri des de l'any 1911.

MASSAGUÉ, Josep (1984). "De quan es va fer el cementiri". Ullastrell Ressó Local, núm. 94, novembre 1984, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1984). "De quan es va fer el cementiri (i 2)". Ullastrell Ressó Local, núm. 95, desembre 1984, p. 4-6. MASSAGUÉ, Josep (1990). "Donant-li voltes al 1890". Ullastrell Ressó Local, núm. 159, març 1990, p. 4-5.