Cementiri de Sant Salvador de Torroella
Navàs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Cementiri de Sant Salvador de Torroella, emplaçat uns 140 metres al nord de l’església parroquial. El recinte és tancat per un mur de pedra, de planta rectangular, amb una porta davantera consistent en una reixa de ferro forjat acabada amb arc de mig punt que té la data de 1886. A les cantonades dels murs es conserven unes petites creus de ferro del mateix estil que la reixa, que possiblement siguin de la mateixa època.
L’interior es distribueix en dos blocs de nínxols i una avinguda central amb xiprers. Al centre hi ha una senzilla creu de ferro. El mur de llevant és de menys alçada, fet que permet que tots els nínxols tinguin vistes sobre l’entorn i la vall del riu Cardener.
Destaca en una posició preeminent el mausoleu de la família Palà, fundadors de la colònia industrial de Palà de Torrella. És format per un cos quadrat de pedra blanca amb pilastres clàssiques que té una cornisa superior amb pinacles a les cantonades i és coronat per una cúpula amb teules d’escata vidriades. Remata el panteó una creu amb un àngel esculpit de pedra.
A l’extrem nord del recinte hi ha les restes d’un antic cobert adossat.
Història
El cementiri de Torroella va ser construït l’any 1886, segons conta a la reixa de la porta d’entrada. Joan Baptista de Palà i Valls, membre de la família més adinerada de la parròquia i fundador de la colònia industrial de Palà de Torroella, va fer la petició de construir un mausoleu a l’interior del temple de Sant Salvador de Torroella. Consta que la petició fou denegada l’any 1893, ja que la legislació civil prohibia els enterraments en llocs que no fossin els cementiris. Finalment, optarien per construir-lo al cementiri de Torroella. Joan Baptista Palà va morir el 24 d’octubre de 1918. Més tard, l’any 1925 s’hi va enterrar Josep Palà i Valls, germà de Joan Baptista, i la seva esposa Maria Claret i Marvà.
L’any 1928 els propietaris de la parròquia de Sant Salvador de Torroella van sol·licitar permís per poder construir nínxols particulars en el Cementiri. Fins aleshores el cementiri era compartit amb les colònies veïnes de Palà i Valls. Aquest any 1928 la Colònia Valls va fer la petició per tenir cementiri propi.
A la dècada de 1950 la familia Palà va encarregar la construcció d’un Mausoleu al cementiri de Montjuic de Barcelona a l’arquitecte Manuel Baldrich. Aquest, però, no va acabar la feina dins els terminis previstos, i fou finalment l’arquitecte J. Danés i Torres qui acabaria el projecte. L’obra va tardar quatre anys a estar acabada, i és notable la semblança que aquest panteó té amb el de Sant Salvador de Torroella.
Bibliografia
CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 38.03.EA.
CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella. Edicions de l’Albí, Berga.
