Cementiri de Sant Marçal
Montseny

    Vallès Oriental
    Al costat de la capella de Sant Marçal

    Coordenades:

    41.803593786149
    2.420329680512
    451846
    4628132
    Número de fitxa
    08137 - 222
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XI-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Barcelona. C. del Bisbe, 5 08002 Barcelona
    Autor de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

    El cementiri de Sant Marçal està situat al costat del mur de tramuntana de la capella. Es tracta d'un recinte rectangular amb murs de pedra, que s'obre a ponent amb una porta de forja coronada amb una creu. A l'interior, entre els contraforts de la capella, s'hi observen diverses làpides, una d'elles amb llosa de pedra i unes cadenes que la delimiten.

    Sant Marça´és un antic monestir benedictí que està documentat des de l'any 1053. Va ser erigida l'any 1066 com a abadia pel bisbe Guillem de Balsareny i l'any 1097 ja consta com a priorat de Sant Esteve de Banyoles. Els monjos van deixar el lloc poc després per anar a Santa Magdalena de Mosqueroles o Sant Marçal de Baix, però el bisbe de Vic els va fer retornar l'any 1104, quan fou consagrada de nou. Entre els anys 1135 i 1140 va tenir un nou abat de nom Elies que li va permetre durant aquest període de temps passar de priorat a abadia. A l'església hi ha documentat un altar de Santa Maria des de principi del segle XIII i en tenia cura un sacerdot de Santa Maria de Mosqueroles. A partir del segle XIV a Sant Marçal només hi va quedar un sacerdot i un o dos monjos. L'any 1624, quan ja no hi havia vida monàstica, el priorat i les seves rendes van passar a la Congregació Claustral benedictina. En època moderna ja consta com a sufragània de Sant Julià de Montseny, amb cementiri propi. L'any 1725 la casa prioral va ser renovada. A la capella només s'hi diu missa el dia del seu aplec, mentre que la casa prioral fa molts anys, que s'utilitza com a hostal per a excursionistes i visitants.

    COMAS, P.; CASTELLS, J. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del

    seu entorn. Cardedeu: Museu-Arxiu Tomàs Balvey.

    GAVIN, J.M. (1990). Inventari d’esglésies. Vol 23. Vallès

    Oriental. Barcelona: Pòrtic.

    MARTÍ, J.M, et al. (1981). Catàleg monumental de l’Arquebisbat de Barcelona. Vol I. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona.

    PLADEVALL, A., dir. (1984). Catalunya Romànica: el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.  Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

    PAGÈS,M. (2014). Estels, ermites i esglesioles del Montseny. Sant Celoni: Impremta Pagès.

    PLADEVALL, A. (1989). "El Monestir de Sant Marçal del Montseny", Monografies del Montseny, núm. 4. Viladrau: Amics del Montseny.