Cementiri de Cervelló
Cervelló

    Baix Llobregat
    Carrer Àngels, 1

    Coordenades:

    41.398338595618
    1.9614022603663
    413180
    4583499
    Número de fitxa
    08068 - 98
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Popular
    Segle
    XIX - XX
    Any
    1894-1901
    Estat de conservació
    Regular
    Hi ha algunes sepultures en mal estat de conservació, especialment el mausoleu.
    Protecció
    Legal
    BPU
    Pla Especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental de Cervelló, 2017.
    PEPAAC – ph-124
    Només afecta el panteó modernista.
    Accés
    Fàcil
    Estructural
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Cervelló
    Autoria de la fitxa
    Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum

    Compta amb un total de 711 llocs de sepultura, incloent-hi panteons, nínxols i columbaris.

    Destaquen un mausoleu modernista; la tomba de Josep Tarradellas amb la placa on se'l nomenava "Commandeur de la Legion d'Honneur" atorgada pel president François Miterrand;  un poema original de Pere Quart, dins del nínxol de la família Roig Morera; la capella-panteó de la família Mensa; el nínxol d'Antoni Novellas Codina, entre altres sepultures, així com les dues creus: una exempta i una segona ubicada en una cantonada de la zona de nínxols.

    La propietat és municipal, i és gestionada  mitjançant una concessió administrativa des del 2007 per un període de 45 anys. El programa de millora d'aquest cementiri s'ha centrat en la restauració i manteniment de les instal·lacions, així com en la planificació de construir nous llocs de sepultura.

    Als inicis, havia estat propietat de la parròquia, i estava ubicat a l'antiga església de Sant Esteve, avui Santa Maria de Cervelló. Amb posterioritat es va crear aquest, que es va beneir el dia 1 de novembre de 1894, segons consta en el llibre d'actes de la parròquia d'aquell any (Roig, 2010: 83, 138). En aquest llibre es diu: "Les parets tenen la suficient alçada per tal que no pugui ser profanat (…) Es tanca amb una reixa de ferro. Hi ha una capella i una creu de pedra al seu interior. El mossèn es fa càrrec de la clau. L'administració també és responsabilitat del mossèn, que porta un llibre de comptes". En un escrit que va deixar fet Mn. Antoni Forns, sacerdot que va fer el cementiri, es parla d'un reglament aprovat per les autoritats (el dia 26 de setembre de 1895) i que va ser considerat com a document oficial. El reglament va ser aprovat (Roig, 2010: 83).

    El dia de la benedicció, feta pel rector de Sant Feliu de Llobregat, hi van assistir els rectors de les parròquies veïnes, el ple de l'Ajuntament, les Confraries de la parròquia i Administracions amb els seus estendards i atributs, així com veïns i veïnes de Cervelló.

    El terreny on es va construir va ser cedit a la Parròquia pel senyor D. José Bassons Llopart, i les parets, a part d'alguns petits donatius, van ser totalment aixecades gràcies a l’aportació econòmica del senyor Joaquim Mensa Prat, aleshores alcalde de Cervelló. El senyor Mensa va construir la capella que serveix de panteó a la família i que va ser cedida com a capella pública pels usos litúrgics.

    L'iniciador i propulsor d’aquesta obra va ser l'aleshores rector de la parròquia de Cervelló, D. Antoni Forns, que va ser assassinat a Barcelona en el decurs de la guerra civil. (Roig, 2010: 138).

    AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. 

    ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart.