Restes de l'antic cementiri de la parròquia de Sant Esteve de Vilaramó, situades entre l'església i un mas proper, denominat Caseta de Sant Esteve. Concretament, les restes es troben sobre un petit promontori de forma pràcticament circular que constitueix el punt més alt del turó on hi ha l'església; un lloc dominant i amb una extensa panoràmica que va del Prepirineu fins a la serra de Montserrat. El que queda de l'antic cementiri és un mur perimetral que ressegueix el perfil del promontori, amb un tram més arrodonit (al sud) i un altre que forma angle recte (al nord i est). Aquest mur, que en alguns punts es conserva fins a una alçada d'uns dos metres, és obrat amb carreus diversos i irregulars, però és de força qualitat. Al sud-oest s'observa una obertura que devia constituir l'accés al recinte. El seu interior es troba cobert per la vegetació, però s'hi observen els fonaments d'alguns murs i restes d'enderrocs.
Alguns aspectes ens criden l'atenció. En primer lloc, la forma pràcticament circular del promontori i el fet que s'hagi triat aquest punt, que constitueix la cota més alta del turó, per emplaçar-hi el cementiri. Això, juntament amb la troballa d'indicis arqueològics d'època ibèrica entorn de l'església, i també d'època romana al mas proper denominat Vilaramó, ens fa sospitar de la presència d'alguna possible torre o estructura defensiva anterior al cementiri, i més tenint en compte les característiques dominants del turó.
