Celler de ca n'Ametller Castellbisbal

Vallès Occidental
Terme de Castellbisbal. Ca n'Ametller (08755 Castellbisbal)
Des de la C-243-C,km 5,l prendre el camí a Ca n'Ametller, passant la riera de Salzes, a uns 3 km.

Coordenades:

41.48378
1.98995
415677
4592956
08054-118
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Modernisme
XX
Lluís Moncunill
Bo
Legal
BCIL 3724-I
Fàcil
Sense ús
Privada
002404200DF19E
Raquel Valdenebro Manrique

Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'un edifici que aprofita el desnivell natural del terreny. Aquest és el motiu pel qual al cantó de migdia compta amb una base formada per un graó continu de ciment a la base, planta baixa i primer pis, i al cantó nord només amb planta baixa, que es correspon al primer pis de l'edifici. La construcció de l'edifici s'ha fet íntegrament en maó, i els interiors es troben reforçats amb un embigat de ferro al sostre entre la seqüència de revoltons del sostre. Exteriorment, l'edifici es troba obert per un seguit de finestrals decorats amb un ampit fet amb maons plans molt prim, i acabats a la part superior amb un arc molt rebaixat, fet també amb maó disposat a sardinell, per diferenciar-lo del maó del mur. En correspondència amb els finestrals de la planta baixa, s'obren els finestrals del primer pis. L'espai entre finestra i finestra, a nivell dels dos pisos, queda marcat per una doble filera de maons unida a la part superior. De la mateixa manera, la diferència entre la planta baixa i el primer pis queda marcada per una faixa horitzontal que recorre tota la façana, trencant la linealitat horitzontal cada ocasió que es creua amb una de les faixes verticals mitjançant un petit capitell format per una doble filera de maons. Aquesta mateixa faixa horitzontal es repeteix sobre el primer pis, just sota la teulada. Com a element decoratiu compta amb una joc de doble imbricació a la part inferior. Aquest joc de faixes horitzontals i verticals delimitant pisos i finestres crea un efecte d'obertures i façanes molt ordenat i harmoniós. Aquesta mateixa decoració es repeteix a la façana nord, tot i que de manera molt més reduïda, ja que només compta amb un pis. La façana principal es troba encarada a ponent, i s'obre amb un gran portal de punt rodó que ocupa pràcticament tota la façana i queda perfilat exteriorment per una faixa que repeteix la doble imbricació feta amb maons de les façanes laterals. Aquesta mateixa faixa la tornem a trobar sota teulada, tenint present, que la part superior, a tocar del carener presenta un petit frontó on s'ha inscrit la data de 1900. El portal es troba protegit per una porta de doble fulla de fusta, i compta amb una tarja a la part superior protegida per una doble porticó fet amb petits llistons de fusta. Entre la tarja i la porta es crea un petit espai rectangular que s'omple amb una composició formada per un mosaic on es recrea un paisatge mític, de regust clàssic, amb infants treballant la vinya i duent una portadora carregada vers una premsa de vi. La escena es repeteix dues vegades al mosaic. Predominen els colors suaus, verdosos, blavosos i liles, creant una representació d'estil clarament noucentista. A la part inferior del mosaic es pot llegir: Francisco Alegre y Mercedes de Sagrera, feren construir baix la direcció del arquitecte Lluís Moncunill. A migdia l'edifici es prolonga amb un cos rectangular de planta baixa fet també en maó, però mancat dels detalls decoratius del cos principal.

El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.10

El celler fou aixecat a començaments del segle XX per Lluís Moncunill i a iniciativa dels propietaris Francisco Alegre i Mercedes de Sagrera que tenien l'objectiu de produir vi en grans quantitats. La porta d'accés a la finca situat al mur que envolta la propietat també és obra de Moncunill. A mitjans de la dècada del 1950 l'edifici havia estat convertit en granja de pollastres, la qual cosa modificà els interiors considerablement adaptant-los a l'activitat. Quan la finca fou adquirida per l'actual propietari l'activitat fou abandonada i des d'aquest moment que resta en desús. El celler tenia una capacitat de 365 botes, de les quals no s'ha conservat cap.

MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.