Caves Castellblanch
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt industrial dedicat a l’elaboració de vins escumosos. Els dos edificis principals són els dedicat a oficines i el celler.
Les oficines, que donen a la rambla de la Generalitat, estan formades per un edifici d'un cos rectangular de dos pisos i un cos annexat longitudinal d'un pis. Construïts amb formigó i maons, el cos de dos pisos presenta una porxada de columnes que sustenten el pis superior, fet de mòduls motllurats disposats en una faixa en sentit horitzontal, que es torna a repetir com a coronament de la façana, entremig es disposen les finestres en una línia continua. Aquesta disposició dels elements crea un cert dinamisme a la façana. L’edifici de planta baixa repeteix l’esquema, però a la part de sota hi ha les finestres, sense porxo. Envoltant les oficines hi ha una àrea enjardinada.
El celler presenta tres naus desiguals amb coberta a dues aigües individualitzada. La façana que dona a ponent es caracteritza per grans obertures en forma d’arc de mig punt i les pilastres de pedra que divideixen les naus, que també es disposen en les cantonades. Aquests elements es mantenen en les façanes laterals que a la part inferior es converteixen en contraforts.
La façana de llevant combina grans finestrals d’arc rebaixat amb predomini de la verticalitat, amb vidrieres emplomades de colors (una d’elles té la inscripció de la data “1908”), amb un sòcol de pedra on s’obren finestrals, també d’arc rebaixat amb la pedra disposada a sardinell.
Història
Les caves Castellblanch tenen el seu origen en Jeroni Parera i Figueras (1887-1953), membre d’una família dedicada al transport de caixes i bocois. A la dècada de 1920 començà a produir vins escumosos sota la marca Jerónimus.
Les primeres instal·lacions es trobaven al carrer de la Indústria. Inicialment, a més de vi escumós, també es produïa vi gasificat, però aquest fou progressivament substituït pel mètode granvàs, que acabaria donant a l’empresa una posició destacada al mercat.
Durant les dècades de 1950 i 1960, Castellblanch es va traslladar a l’actual edifici, coincidint amb un període de creixement general del sector. L’empresa, sota la direcció d’Antoni Parera i Rosell (1916), va apostar per una xarxa pròpia de distribució i per potents campanyes televisives. Això li permeté consolidar-se com la tercera gran cava catalana, després de Codorniu i Freixenet, amb una plantilla que superava els seixanta treballadors i un ampli equip comercial.
La companyia també fou capdavantera en innovació tècnica: aplicà la microfiltració dels vins abans del tiratge, seleccionà llevats propis i introduí sistemes automàtics per al remogut i la sedimentació. Aquestes millores contribuïren a incrementar la producció i a reforçar la seva competitivitat.
El 1974, a causa de pressions i dificultats entorn del mètode granvàs, Antoni Parera acabà venent l’empresa al grup Rumasa. Des de 1984, forma part del grup Freixenet.
Bibliografia
BORRELL, Santi (2016). Història del cava. Sant Sadurni d’Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia.
