Cau Ferrat

Sitges

Es tracta d'un dels edificis més emblemàtics i singulars de la vila de Sitges, resultat de l'annexió de dues cases anteriors, i conformat per dos nivells d'alçat (pb + p). Novament, la fesomia estilística de la finca està condicionada per la reubicació d'elements arquitectònics procedents d'altres construccions; en aquest cas es tracta de les finestres de l'antic castell de Sitges que va ser enderrocat per a construir l'actual Ajuntament. Aquests elements es recol·loquen en una façana arrebossada amb morter de calç, de color blanc, fet que contribueix a ressaltar-los. Miquel Utrillo continuarà amb la mateixa línia en la construcció del veí conjunt de Maricel. El llenguatge eclèctic que s'aplica en la composició permet combinar elements propis de l'arquitectura popular, especialment presents en la planta baixa com és el cas de la porta adovellada, amb altres d'estil gòtic, tots ells fusionats de manera historicista. El fet que les finestres siguin diferents, també és una solució medievalitzant i alhora pròpia del modernisme. La portalada d'accés està flanquejada per finestres de diferents ordres artístics, entre les que destaca la reixa metàl·lica amb tornapuntes situada en la banda esquerra. Sobre la porta principal es localitza un finestra coronel·la. Pel que fa a la façana marítima de l'immoble, destaca la torratxa cilíndrica que permet accedir a la teulada des del primer pis i que és un dels elements arquitectònics del conjunt més controvertits. Pel que fa a l'interior, destaca el vestíbul en el que s'inicia l'escala que puja al primer pis i alhora condueix fins al menjador de la planta baixa, presidit per una llar de foc enrajolada. Aquesta dependència comunica amb una habitació que afronta al mar i amb una altra sala que dóna al c/ Sant Joan, que era el dormitori de l'artista. Des d'aquest s'accedeix, mitjançant un tram d'escala, a una estança coneguda com "la cambra del brollador" ja que en el centre de la qual se situa un font gòtica, del segle XV, que pertanyia al santuari del Vinyet. En el primer pis es localitza un ampli saló, on Rusiñol va col·locar part de la seva col·lecció artística i on celebrava les seves tertúlies i les famoses "Festes Modernistes". Aquest àmbit té un marcat caràcter neogòtic amb arcs apuntats, una galeria elevada amb vitralls de colors i un notable enteixinat de fusta. És inel·ludible destacar la importància de les col·leccions de pintures, escultures, ferros i altres objectes que alberga, algunes de les quals -especialment la de rajoles- estan plenament integrades en l'arquitectura de l'edifici.