Castellserà
L'Espunyola
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Les restes del que es creu que potser fou Castellserà estan ubicades al costat de la masia de Cal Macià i de les runes de Cal Xacó, a molt poca distància de l'església de Sants Metges. Al lloc podem observar una estructura bastida sobre la roca que conforma una gran base o fonamentació formada per uns murs que mostren un aparell regular de carreus força ben tallats, disposats formant filades i col·locats a trencajunt. Els murs conformen una estructura amb angle, que per l'extrem de ponent finalitza amb un altre angle al qual se li adossa una estructura d'un mur de contenció de la masia de Cal Xacó, i el mur que dóna al costat de llevant té continuïtat amb una refacció moderna hem de suposar que també relacionada amb la construcció o alguna reparació de la masia. Sembla que aquesta estructura va ser aprofitada i ampliada com a basament per la construcció de la masia.
Història
Existeix molt poca informació sobre Castellserà o Castell Serà. Fa pocs anys que les restes descrites s'han començat a atribuir a Castell Serà. Són escasses les informacions que es tenen del lloc, documentalment es situa proper a la zona de Sants Metges, de fet l'antiga església de Sants Metges amb anterioritat era sota una altra advocació i anomenada Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà; el seu emplaçament era més cap a llevant, al vessant del costat de ponent dels Cingles de Sant Salvador, a l'altra banda de la riera de Montclar. Aquest topònim apareix esmentat per primera vegada en un document de 1319, i posteriorment al 1375 en una relació de castells dels comtes de Cardona. En Viladés (VILADÉS:2007:36) també anomena el sector de la parròquia de Castellserà com a Gineva. Al segle XVII es continua utilitzant la denominació de Castellserà per l'església de Sant Corneli i Sant Cebrià, no serà fins entorn al segle XVII que es comença a utilitzar la denominació de Sants Metges de manera popular, per aquesta església i que passa a ser menys freqüent l'anterior denominació, no caurà en desús però fins a finals del segle XIX arran de la construcció de la nova església ja directament sota l'advocació de Sants Metges.
Bibliografia
CAMPRUBÍ, J. (2006). Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI). La formació del comtat. Universitat de Lleida, col·lecció espai/temps núm. 46. Lleida.
VILADÉS, R. (2007: 36-39): "Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà". L'Erol, núm. 94, any 2007.
GALERA
