Castellot

Balsareny

Ruïnes d’una construcció de caire militar que es troben en un turó conegut popularment com el Castellot. Tradicionalment s’han associat al castell del Mujal, tot i que aquesta identitat no es corrobora de manera clara en cap publicació. En realitat, desconeixem l’època concreta d’aquesta possible fortificació. A tall d’hipòtesi, plantegem aquí la possibilitat que es tractés d’una primitiva fortalesa anterior a la repoblació de Guifré el Pilós (és a dir, del segle IX o anterior), que podria ser el precedent del castell del Mujal. De fet, la ubicació precisa del castell del Mujal, documentat des del segle XII, és una incògnita encara no resolta. No podem descartar, però, altres possibilitats, com ara que es tractés d’una fortalesa que no tingui res a veure amb el castell del Mujal, que fos una torre de defensa complementària d’aquest castell, que fos una torre de defensa complementària del castell de Balsareny o que fos d’una altra època. En aquest sentit, totes les possibilitats estan obertes.

Les ruïnes es troben al turó conegut com el Castellot, però no en el cim sinó en un contrafort que s’allarga cap a ponent i que domina el pas per la vall de la riera del Mujal, amb connexió visual sobretot amb el castell de Balsareny i també amb el castell de Castellnou. Es tracta d’un indret amb una bona defensa natural pels costats sud i oest, amb cingles lleugerament escarpats, i que té un accés suau per la banda de llevant.  

És una construcció de planta rectangular de la qual se’n conserven els murs fins a una alçada aproximada d’un metre i que té unes dimensions d’uns 13 per 8 metres. Al voltant de tot el seu perímetre no s’hi observa cap porta ni tampoc finestres importants, i l’espai interior no presenta indicis d’haver estat compartimentat. De manera que es configura com un recinte amb característiques de fortificació, força ampli i buit per dins. Aquests murs perimetrals es troben en un estat molt degradat i com si haguessin estat descalçats. De fet, segons informació oral, fa uns anys el parament es conservava en millor estat i amb material petri abundant, i hauria estat espoliat per furtius o bé per un pagès que hi va fer feixes. Actualment els murs presenten un aspecte força atípic, ja que estan fets amb una barreja irregular de terra i pedres, sense morter de calç. Tanmateix, originàriament devien estar revestits amb carreus més o menys treballats, tant per la cara interna com per l’externa. En alguns punts s’insinuen petites obertures que probablement són simples descalços del parament, tot i que puguin semblar espitlleres. La gruixària dels murs no és excessiva, al voltant dels 80 cm. A l’exterior del recinte es troben abundants pedres i mostres d’enderrocs, però cal fer notar l’absència de teules o de material ceràmic evident, i tampoc s’hi veu material d’època moderna o contemporània.

Pels costats oest i nord s’observen restes d’estructures que podrien correspondre a una possible muralla perimetral o a algun tipus d’element defensiu similar. Es troben a partir dels 5 m de separació respecte de la construcció central i conformen diverses línies concèntriques. Es fa difícil destriar quines parts podrien correspondre a aquesta hipotètica estructura defensiva i quines parts són feixes que, tal vegada, haurien aprofitat estructures preexistents. Un punt que sembla força significatiu es troba a la cara de ponent, per on puja el corriol des de la vall i on es genera una espècie de cambra de planta triangular a partir d’aquests petits murs.

Pel que hem descrit, aquesta fortalesa no respon en absolut al model habitual de castell de torre que es va generalitzar en època feudal, als segles XI i XII. L’existència d’un gran àmbit sense compartimentacions més aviat fa pensar en un tipus de fortalesa anterior, que tal vegada s’acostaria al concepte de castell-refugi que va predominar a la baixa antiguitat i fins la revolució feudal entorn de l’any 1000. Aquestes fortaleses tenien la funció principal d’acollir en el seu interior tots els habitants de la zona en cas de perill. Un exemple d’aquestes característiques és el jaciment del Serrat de la Cabra d’Or, a Artés. Posteriorment, en una data incerta, tal vegada el castell del Mujal va succeir aquesta primitiva fortalesa, situat en un altre emplaçament més proper a l’actual nucli del Mujal (ja en terme de Navàs). Tanmateix, de moment no disposem de proves que puguin reforçar una mica més aquesta hipòtesi, com podria ser la troballa de material ceràmic.