Castell d'Orpí

Orpí

El terme d'Orpí es troba documentat ja el 978, quan apareix en la confirmació que féu Benet VII al bisbe Fruià de Vic del seu bisbat. Les primeres notícies del castell d'Orpí són de l'any 987, en què apareix com una de les afrontacions en un document de donació d'unes terres situades dins el terme del castell de Miralles, feta pel comte Borrell a l'església de Sant Pere de Vic. Torna a sortir esmentat el 1005, quan la vescomtessa Geriberga dóna al monestir de Sant Cugat del Vallès una sèrie d'alous situats al castell d'Orpí. El 1095 surt esmentat de nou en l'acta de donació que fa Deodat de Claramunt a la seva muller, Beatriu, del castell de Miralles. Al final del segle XII trobem de nou el castell d'Orpí com un dels límits territorials per indicar el terme de la fortalesa de Miralles en un document de concòrdia signat entre Guillem de Claramunt i la seva muller, Adalaida, sobre les castlanies de l'esmentat castell de Miralles. Segons l'historiador E. Fort i Cogul, posseïa la castlania de la fortalesa d'Orpí des de l'any 1199 fins a mitjan segle XIII una família cognominada Castellar. El 1205 tenia uns certs drets sobre l'esmentat castell Ramon Guardia, marit de Saurina de Claramunt, ja que en testà juntament amb altres possessions al seu fill, Guillem. El 1264 és Guillem d'Aguiló el que ven a Ramon de Castellolí els drets que ell té sobre el terme i el castell d'Orpí. El 1222, Ponç d'Orpí va vendre el castell de la Roqueta, o una castellania d'ell, a Ramon d'Avinyó. Sembla ésser, però, que podem resoldre que la família Orpí era la que exercia la castlania major d'aquest castell, a la vegada que els vescomtes de Cardona —entroncats amb els Claramunt— gaudien de la senyoria de l'indret. De fet, Orpí, com Claramunt i una munió de castells i feus, constituïen el vescomtat de Cardona quan, el 1314, Ramon Folc subjectà els dominis del casal dels Cardona, prohibint-ne l'alienació, ni amb transmissions familiars, ni de cap manera, deixant vinculats els seus territoris. Els excessos el cavaller Ramon Tor, senyor del castell d'Orpí, comportaren la intervenció reial l'any 1320 amb la destrucció parcial del castell arribant a ser reconstruït ben aviat amb l'aixecament de l'actual torre conservada. Quan, el 1375, el rei Pere el Cerimoniós erigí el comtat de Cardona, anomenà les localitats que estarien subjectes al nou comte on no hi manca la menció del «castrum de Orpino». El 30 d'agost del 1400, el sobirà (Martí l'Humà) prometia que diversos llocs o castells —entre ells, Orpí— que solien ésser de la sotsvegueria d'Igualada, no serien mai alienats d'aquesta sotsvegueria ni de la vegueria de Barcelona. El 1677 juntament amb el terme, és adquirit per Juan Serrals a la família aragonesa d'Ortal per 9.500 lliures catalanes. Els Serrals i els seus descendents, els Padró, ho van mantenir fins a la finalització de l'època senyorial. Finalment, el nom del castell d'Orpí sona amb motiu de la campanya de les forces catalanes en l'any crucial 1714: el marquès del Poal hi havia disposat l'allotjament de tropa. Orpí fou, en aqueixa guerra de Successió, bombardejat per les forces borbòniques. El Castell fou restaurat a inicis del segle XXI.