Castell de Palafolls
Palafolls
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Classificació: Monument històric
Núm. Registre / Catàleg: 372-MH-EN
Disposició: Decret
Data Disposició: 22/04/1949
Publicació: BOE
Data publicació: 05/05/1949
PGOUM: Categoria A: Edifici monumental
Aprovació: 19-09-2006
Descripció
Damunt d'una petita serra, a 161 m d'alçada, observant el curs baix del riu Tordera i el mar, es troba el castell de Palafolls, que comunica els camins que uneixen des d'antic Girona amb Barcelona.
Les restes conservades que hi ha corresponen a construccions amb cronologia del segle X al XIV. El castell té una planta irregular allargada i rectangular, dividida en dos recintes. El recinte sobirà és el més alt i està format per un cos massís, fortificat, al qual s'entra per una porta de mig punt, restaurada. A mà esquerra podem veure uns arcs que devien sostenir un gran saló gòtic. Al costat hi ha la cisterna, coberta amb volta de canó, on avui dia es veuen les marques de l'encanyissat. Una mica més amunt trobem la capella, molt restaurada. Encara més amunt hi ha la part més antiga, un espai rectangular que conserva bona part dels murs i restes d'una torre quadrada al seu interior.
El recinte jussà és d'època gòtica i forma una gran plaça d'armes, en l'extrem d'aquest hi trobem les restes d'una gran torre.
La planta del castell està dividida entre la part sobirana i la jussana. El lloc crea un desequilibri palpable en les masses de construcció, ja que les més fortes i destacades han d'associar-se al cim que s'alça a l'extrem meridional de la muntanya, mentre el recinte exterior es perllonga fins al nord per cobrir tota la longitud de l'allargat planell. La torre de l'homenatge es troba en el costat més escarpat, l'oriental. La part residencial és al seu entorn. A la part occidental, el terreny també té una orografia molt marcada. Els costats estrets del rectangle resultarien els més febles, i per aquest motiu es van fortificar en gran manera.
El clos exterior podria estar datat del segle XIV, d'alts murs gruixuts amb sageteres que servien de contenció, de les terres que configuren la plataforma del castell. El segon recinte, amb un pas de ronda amb merlets té les restes d'una gran sala, sota la qual trobem sitges o cellers. També hi ha en aquest segon cos una cisterna de gran profunditat coberta amb una volta de canó. Al tercer recinte, a més de l'església del castell, d'una sola nau, amb absis circular trobem les habitacions dels senyors, possiblement del segle XIII, que pel cantó de llevant donen directament a l'exterior sobresortint de la muralla.
És important també la capella, aixecada damunt les restes de la capella antiga del castell. De l'edifici antic només ens queda la capçalera recolzada sobre la muralla. És una petita església d'una sola nau apuntada sense cap ornamentació. Actualment ha estat restaurada.
Es distingeix com un dels millors castells catalans de l'edat mitjana, totes les muralles del castell són d'una amplada considerable.
Existeix un Pla Director redactat en el 2021. En aquest Aquest Pla d’Actuacions incorpora una diagnosi i un recull documental que ha servit de base per plantejar una estratègia d’actuació integral en el monument, i els eixos fonamentals i actuacions que han de permetre el desenvolupament d’un projecte rigorós, viable i amb continuïtat en el temps, al servei de l’ús cultural i cívic, però també connectat amb el desenvolupament territorial i al servei de la comunitat.
En un moment també es va anomenar Castell de Vilellles.
Història
Del segle X es troba documentada una torre de control.
Els senyors feudals d'aquest emplaçament van ser la família Sesagudes o del Montseny.
A finals del segle XI Umbert Odó de Sesagudes va donar el castell a la seva filla Guisla, casada amb Gausfred Bernat, separant-lo del que va esdevenir el terme del castell de Montpalau més endavant. Els descendents d’aquesta parella foren ja anomenats Palafolls, aquests durant els segles posteriors anaren fent créixer el castell termenat que comprenia els actuals municipis de Palafolls, Malgrat, part de Sant Susanna i Blanes.
L’any 1113 Ramon Berenguer III cedí el mer imperi (alta jurisdicció) als vescomtes de Girona, que més endavant van ser els vescomtes de Cabrera, i els Palafolls el baix imperi (baixa jurisdicció). Per aquest afer els Palafolls van ser feudataris dels Cabrera.
Els Palafolls van participar en les campanyes militars dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó. Foren presents a la campanya d‘Almeria amb Ramon Berenguer IV al 1147 i a la conquesta de Mallorca amb Jaume I al 1229. L’any 1345 van donar carta de població a la Vilanova de Palafolls, l’actual Malgrat de Mar. El 1381 Guillem de Palafolls va vendre el castell, terme i drets al rei Pere III el Cerimoniós. Aquest, l’any següent, el va revendre als vescomtes de Cabrera, aconseguint finalment tot el domini del castell.
El segle XVI els Cabrera van vendre tot el vescomtat a la família Montcada, comtes d’Aitona. A partir d’aquest segle, van controlar els atacs constants dels pirates. El castell va perdre la seva funció i va iniciar la seva decadència amb l’última ocupació al segle XVII, amb un petit cos de guàrdia.
El XVIII el castell va passar per herència a mans dels ducs de Medinaceli, donant-se ja per abandonat.
Bibliografia
- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.
- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.
- BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Barcelona. Editorial Montblanc.
- MONREAL, Lluís; RIQUER, Martí (1955-1965). Els castells medievals de Catalunya.
- ROIG GRAU, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme.
- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX. Palafolls. Edicions del Roig.