Castell de Montfalcó el Gros
Veciana

    Anoia
    Montfalcó
    Emplaçament
    Dalt del turó
    773

    Coordenades:

    41.65753
    1.45415
    371290
    4612908
    Número de fitxa
    08297 - 82
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Segle
    XI
    Estat de conservació
    Dolent
    Només se'n conserva una part de la torre.
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Defensa
    BCIN, Monument històric 1723; R - I - 51 - 5757/ BOE 5/05/1949
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si (1928 IPA)
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    1331701CG7113S0001XO
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Les restes del castell estan situades a la part més alta del turó rocós on es fonamenta el nucli de Montfalcó. Els únics vestigis visibles són part d'una torre de planta circular, de la que sobresurt un fragment de mur arquejat d'uns 4 metres d'alçada i amb un gruix d'uns 3 metres. Per l'amplada del mur, es calcula que la torre podria tenir uns 30 metres d'alçada. Els carreus són de mides petites, però estan ben tallats i disposats en filades horitzontals ben definides i units amb morter tou.

    Els primers documents que fan referència al castell de Montfalcó són de 1027 i 1031, quan Guillem Guifré de Balsareny i Sança, la seva esposa, manifesten que tenen el castell per herència paterna i per la seva aprisió. L'any 1045 Bernat Guifré de Balsareny, el llega a la seva esposa amb la condició que a la mort d'aquesta hauria de passar a mans de la Seu de Vic. A mitjan segle XII ja apareix una família amb el cognom Montfalcó. El 1170 Guerau de Montfalcó, casat amb Guilleuma, cedeix uns horts al monestir de Santes Creus. L'any 1394, el rei Joan I manifesta que els llocs de Montfalcó, Copons, Biure, Rubiola i Amorós s'incorporen a la corona. Es coneix el nom del castlà del segle XV, Joan Eimeric, cambrer del rei Martí. L'any 1347, els procuradors reials venen el castell a Arnau Ballester. A mitjans del segle XVI, el senyor del castell retorna a la sobirania reial i en foren els castlans els senyors de Calders, barons de Segur. Fins a la darreria del segle XVIII hi hagué la castlania del cavaller Salvador March.

    AA.VV (1976). Els castells catalans. Rafael Dalmau editors, vol. V. Barcelona, pàgs. 432-442. AA.VV (1992). Veciana; dins PLADEVALL i FONT, Antoni (dir). Catalunya romànica, vol. XIX, el Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 517-526. ÁLVAREZ MÁRQUEZ, María del Carmen (1990). La baronia de la Conca d'Òdena. Fundació Noguera. Col·lecció Textos i Documents, núm. 25; Barcelona. BENET i CLARÀ, Albert (1982). L'expansió del comtat de Manresa. Rafael Dalmau editor. Barcelona. FORT i COGUL, Eufemià (1972). El senyoriu de Santes Creus. Fundació Vives Casajuana. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana.