La primera referència la trobem a l'any 987, i després apareix com a donació de Gombau de Besora a la seva filla Guisla, el 1042. El castell, que en el segle XIII és propietat de la família Montbui, passa el 1240 a Berenguer de Palou, el bisbe de Barcelona. L'estructura pateix una sèrie de modificacions, entre elles hi ha l'adaptació de l'ermita com a presó dels clergues de Barcelona, a mitjans de segle XIV. El 1714, passà de la família Setmenat a la Corona. Les últimes referències, del 1884, ja parlen d'un edifici en runes. El castell tenia jurisdicció sobre les parròquies de Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Julià de Lliçà de Munt, Sant Genis de l'Ametlla, Sant Esteve de Palaudàries, Sant Pere de Bigues, Santa Maria de Caldes i l'alou de Sant Miquel del Fai.