Castell de Correà L'Espunyola

Berguedà
A la zona de Correà.
Dalt d'un turó a prop de l'església de Sant Martí de Correà, al sud.

Coordenades:

42.03261
1.71836
393911
4654191
08078-155
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Medieval
Modern
XI
Dolent
S'observen tant sols restes d'alguns murs de poca potència visible.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
08077A002000560000HI
Sara Simon Vilardaga

Les restes del castell de Correà es troben al turó que s'aixeca al sud de l'església de Sant Martí de Correà. A la part alta del turó i a les terrasses del vessant sud i est és on es poden veure més restes d'estructures, en conjunt són traces de murs de poca potència visible. Les restes però estant molt amagades per la gran quantitat de vegetació i arbres que les cobreixen. Es creu que a la part superior hi hauria hagut una torre de defensa.

Al segle X les parròquies del Cint i Correà pertanyien al comtat d'Urgell i a la vall de Lord. En aquest segle XI es documenta un Castell de la nissaga dels Currizani o Currida que posseïen el Castell i la senyoria del terme. Al segle XI, després de la mort d'Ermengol I, es té constància de que un dels seus nobles, el conegut Arnau Mir de Tost, tenia en cessió a la canònica d'Urgell un ampli territori que comprenia els castells de la Mora, Tentellatge, Llinars i Correà. Arran del matrimoni d'Isabel d'Urgell amb Ramon Folc el 1167, com a dot es van traspassar molts territoris de la Vall de Lord als vescomtes de Cardona. Posteriorment, el 1314, el vescomte de Cardona Ramon Folc, incorporà al vescomtat tots els castells i feus, entre els quals el de Correà. Quan al 1375 el rei Pere III crea el comtat de Cardona, en la relació de llocs que en formen part hi ha Correà. Al segle XVII Correà continuava formant part de Cardona. Al segle XVIII part de Correà es trobava sota l'administració del marquès d'Aguilar.

BACH, A. (1992). Història de Cardona. Curial Edicions, Barcelona.
BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.
CAMPRUBÍ, J. (1998). "La fundació dels castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial berguedà". II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. Girona.
CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed.
VVAA. (1985): "Catalunya Romànica. XII. El Berguedà", Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.
VV.AA. (1987): "Catalunya Romànica. Vol. XIII El Solsonès, La Vall d'Aran." Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.