Castell de Balsareny

Balsareny

El castell de Balsareny apareix esmentat l'any 951 en antics documents d'època carolíngia procedents del monestir de Sant Benet de Bages. En un document del 962 i en un altre de 990 se l’esmenta com a Castrum Balciarenno. Era un castell termenat, i el seu atermenament i repoblació devia tenir lloc entorn de l’any 950, sota el comte de Barcelona Sunyer I en el context de la segona repoblació de pla de Bages. Cal dir que el terme de Balsareny ha tingut diverses variacions al llarg del temps. Pel que fa a l’església del castell, ja consta l’any 1039 i també apareix esmentada el 1045. En un principi estava dedicada a sant Iscle, i amb posterioritat a 1685 es canvià per l’advocació de la Mare de Déu, que es venera en una capella lateral.

En un primer moment el castell estava sota la custòdia de vicaris comtals, que n’eren els encarregats en nom dels comtes d’Osona, els quals en tenien el domini directe. La família dels vicaris va adoptar el cognom Balsareny i va dominar el castell entre mitjans del segle X i el segle XI. El primer vicari conegut és Guifré de Balsareny (amb una data anterior al 962), el qual sembla que també ho era del castell de Manresa i del de Gaià. Guifré o Guifred va comprar l’any 1009 una casa vora l’església parroquial de Balsareny. Al segle XI, amb l’auge del feudalisme, la funció dels vicaris va tendir a fer-se hereditària i els Balsareny van esdevenir senyors del castell com a feudataris del comte. També posseïen altres castells en terres de frontera, a la Segarra (els de Copons, Veciana, Montfalcó, Tolneu i la Manresana), a més del castell de Castellnou de Bages, que és perfectament visible des del castell de Balsareny. Eren, per tant, un llinatge feudal important. Una neboda de Guillem de Balsareny va ser comtessa de Barcelona. Els successors de Guifré de Balsareny foren un altre Guifré (fins el 1034), Bernat Guifré de Balsareny (1034-1045) i Guillem de Balsareny (1047-1076). Aquest últim fou nomenat bisbe de Vic tot succeint en aquesta dignitat l’abat Oliba. Per aquest motiu no es va poder dedicar a administrar els seus feus i va infeudar el castell de Balsareny als nobles Bernat i Miró Riculf, els quals van esdevenir senyors de Balsareny, Gaià i Oristà. Aquests, al seu torn, van delegar la custòdia directa a castlans. L’any 1063 el castell de Balsareny tenia com a castlà Guifré Guitard, que també ho era del castell de Manresa. A la mort de Guillem de Balsareny, l’any 1076, sembla que s’instituí una castlania compartida entre els castells de Manresa i Balsareny, cadascun amb una sotscastlania.

En el període comprès entre finals del segle XI i mitjans del XIV coneixem diferents possessors del castell, els quals no sabem si eren pròpiament barons o bé només castlans. Són Ponç Guerau de Cervera o de Mura (1076-1104); Ponç, Ot i Ramon de Balsareny (1143-1188); el seus fills Ponç i Bernat de Balsareny (1202); Bernat de Manresa (1253); Ponç de Vilallonga (1253-1270) i el seu fill Mateu de Vilallonga (1270-1281); Ramon I de Peguera i Gurb (1281-1290); Sibil·la de Pallars (1298-1327) o Joan Berenguer de Rajadell (des de 1327).

Una interpretació recent sosté que des de 1327 els Rajadell exercien un càrrec auxiliar del comte (comdors) i per aquest motiu ostentaven el domini directe del castell de Balsareny, de manera que estarien situats per sobre dels Peguera en l’escalafó feudal. Fins fa poc es creia que els Peguera n’eren senyors, quan en realitat només haurien exercit de castlans sota vassallatge dels Rajadell. Això es desprèn d’un manuscrit transcrit per Jaume Pons (1974). Aquesta situació s’hauria mantingut fins l’any 1351, quan Ramon II de Peguera va comprar el domini directe del castell.

A partir d’aleshores els Peguera van ostentar la senyoria de Balsareny durant més d’una centúria, i fou un període clau, sobretot a la segona meitat del segle XIV, quan els Peguera van estrènyer vincles amb la corona. Si bé en aquesta època la majoria de castells entraven en un procés de decadència i abandonament per la pèrdua de la seva funció militar i social, el castell de Balsareny va quedar reforçat, i això explica que s’hagi pogut conservar en bon estat. I és que Ramon II de Peguera fou un personatge notable que va participar a les guerres de Sardenya i d’Aragó, i fou nomenat majordom de la reina. El rei Pere III va instituir per al seu fill, l’Infant Joan, el ducat de Girona, un títol que sempre més va anar vinculat a l’hereu de la corona. El ducat estava dotat amb diverses possessions, entre les quals els castells de les batllies del Bages i, en concret, el feu del castell de Balsareny. El rei Pere, en recompensa pels seus serveis, va fer donació a Ramon II de Peguera de tot el feu i la jurisdicció del castell de Balsareny, excepte el mer imperi.

Fins aleshores el castell de Balsareny devia ser un simple castell de torre, possiblement ampliat amb algunes dependències. En aquesta època, però, es trobava en males condicions i era inhabitable. Cal dir que els Peguera tenien el seu casal a Manresa, on residien. El 1359 el rei va autoritzar a fer obres al castell. Els Peguera no es van limitar a fer una simple reconstrucció de l’antiga fortalesa sinó que van aixecar pràcticament de bell nou un edifici molt homogeni que adoptava la forma de palau fortificat i que s’acosta força a la imatge arquetípica que sol associar-se a un castell baixmedieval. Amb les oportunes restauracions, és l’edifici que ha perdurat fins els nostres dies. Les obres van durar fins el 1368. Uns anys després, el 1392, s’hi hostatjava el mateix rei Joan I.

Durant la Guerra Civil del segle XV els Peguera van prendre partit a favor de la Generalitat i en contra del rei Joan II, però acabada la contesa van retornar la seva fidelitat al rei. A finals del segle XV la baronia va canviar de llinatge quan Pere Miquel de Peguera morí sense descendència. El títol va passar a la seva neboda, i després al fill d’aquesta, Galceran Oliver. Després van ostentar el títol de baró Miquel I, Ferran I i Miquel II. A finals del segle XVI Ferran Oliver va establir les primeres cases de l’actual nucli urbà de Balsareny. En temps del rei Felip III de Castella els Oliver van obtenir el mer imperi; és a dir, la facultat d’impartir justícia també en els casos més greus que incloïen la pena de mort. És per això que a l’entrada del poble els barons tenien unes forques com a símbol d’autoritat.

Al segle XVII Miquel II Oliver va fer hereva la seva muller, Elisabet de Corbera, i el castell passà a propietat de la seva família. A mitjans d’aquest segle Francesca de Corbera va vendre la baronia a Joan Antoni de Martín, ciutadà honrat de Barcelona d’origen italià. En aquesta època els Martín van construir a l’església del castell una capella lateral dedicada a la Mare de Déu amb la intenció de convertir-la en un panteó familiar, ja que hi van enterrar Joan Antoni Martín, el primer baró de la nissaga. Els Martín han posseït el castell fins a l’actualitat, per bé que des de principis del segle XIX amb un canvi en el cognom: d’Alòs. L’any 1835, amb la supressió dels drets senyorials, els Martin va poder demostrar que el castell els pertanyia en propietat, ja que en tenien el domini directe. En canvi, van haver de cedir al Comú del poble els seus drets sobre l’hostal, la taverna, la carnisseria i la fleca. Ja des de finals del segle XVIII el sentiment antisenyorial estava molt arrelat a Balsareny. El 1835 els vilatans es va revoltar contra el baró i van calar foc al castell, que va quedar molt destruït, i així va romandre durant força anys. Després que el 1872 el sallentí Manuel Torrents redactés un informe adreçat a l’Acadèmia de Bones Lletres, l’aleshores propietari, Josep Joaquim Alòs i de Martín, va emprendre la restauració del castell i li donà l’aspecte que ha mantingut fins a l’actualitat.

A començaments del segle XX el castell fou escenari d’esdeveniments culturals i socials com ara l’acte fundacional del Centre Excursionista de la Comarca de Bages el 1905. Durant la Guerra Civil de 1936 fou saquejat de manera lleu però es va destruir la imatge de la Mare de Déu del Castell. Els darrers barons han estat els continuadors de la nissaga Alòs. Lluís Ignasi d’Alòs i Huelín va promoure noves obres de restauració a la dècada de 1950 però no com una residència particular sinó que va obrir el castell al poble perquè s’hi poguessin fer festes i celebracions. Posteriorment, el títol de baró va passar al germà de l’anterior, Ignasi i, des de 1992, a Ignasi II d’Alòs i Martín, que és marquès d’Alòs, de Llió i baró de Balsareny. Comparteix la titularitat del castell amb els seus germans.

El 1959 sota l’empenta de Llorenç Planes es fundà el Grup Local d’Amics dels Castells, que va promoure diversos actes culturals a l’interior de la fortalesa.