Castell d'Argençola Argençola

Anoia
Argençola
A la part més alta del poble d'Argençola.
765

Coordenades:

41.59794
1.44275
370222
4606309
08008-137
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Medieval
XI-XII
Dolent
No hi ha estructures exteriors visibles, exceptuant les esmentades anteriorment. La majoria restes colgades o desaparegudes, degut a la utilització de la pedra del castell, per alçar edificacions a l'entorn d'aquest, com l'església
Legal
  • BCIN
  • National Monument Record
  • Defensa
BCIN R - I- 51 - 5178
IPA: 870
Fàcil
Sense ús
Pública
Ajuntament d'Argençola. Major, s/n. 08717 Argençola
Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P.

Situat a la part més alta del poble d'Argençola. Avui en dia pràcticament en ruïnes, solament es conserven estructures a l'interior del turó. Tal com és descriu a la Catalunya Romànica, cal destacar els basaments d'una torre rodona d'uns 7,30 m de diàmetre extern i d'uns 1,70 m de diàmetre intern, amb un mur de 2,85 m de gruix. L'aparell dels paraments interns és fet amb blocs de pedra de petites dimensions i ben escairats disposats horitzontalment. A tocar d'aquesta torre, s'hi troben les restes d'un espai de perímetre irregular amb un mur perforat per una porta, delimitada superiorment amb una llinda de fusta. L'aparell és semblant al de la torre. Prop d'aquestes es conserva una construcció rectangular coberta amb una volta de pedra, amb una obertura a la part superior a mode d'esvoranc, que podria tractar-se d'una cisterna.

El terme d'Argençola apareix documentat per primera vegada a l'any 1012. La primera referència del castell és del 1031, quan va morir Mager, germà del senyor d'Argençola, Clariana i Rocamora, i fou jurat el seu testament en la primitiva església.

AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.