Castell d'Aguilar
Aguilar de Segarra
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El Castell d'Aguilar ocupa una posició molt destacada, sobre un esperó a l'extrem de la Serra del Cementiri que domina la plana. Aquesta ubicació, molt favorable en el seu moment, n'ha propiciat amb el temps l'abandonament, l'espoli de materials constructius i l'erosió. Actualment, malgrat els nivells d'enderroc generalitzats, es distingeixen diversos trams de murs perimetrals a l'extrem sud, assentats directament sobre la roca, en una zona que ha estat molt alterada al llarg del temps per les successives ampliacions de l'antiga església de Sant Andreu. Més al nord, a les proximitats del cim del turó, s'hi veuen passadissos als quals s'obren estances. No obstant, només mitjançant una intervenció arqueològica es podria determinar si es tracta de dependències del castell o bé corresponen a un hàbitat que havia crescut al seu redós.
Història
L'origen del Castell d'Aguilar es pot situar al segle X (la primera referència documental és de l'any 983), moment en el qual els comtats catalans es reforçaren davant les encara constants ràtzies musulmanes, com les d'Almansur a finals del segle X i les del seu fill Abd al-Malik a principis de l'XI. La franja sud-oest del comtat d'Osona-Manresa, que enllaçaria de Calaf fins la Conca d'Òdena, era un territori especialment exposat a aquests assalts. El primer senyor conegut del castell d'Aguilar va ser l'arxilevita Randulf, que va fer testament el 1022. El castell va ser infeudat a la família Cervera, que l'ostentà almenys des de l'any 1086 fins finals del segle XIV. Al llarg d'aquest període, els castlans que l'ocupaven es cognominaren Aguilar. L'any 1381, trobem el castell en mans del rei Pere III, que vengué els seus drets al Capítol de Canonges de Santa Maria de Manresa per 500 florins. Quatre anys més tard, el 1385, aquests en van fer donació al Paborde, dominicatura que va mantenir fins l'extinció de les jurisdiccions al segle XIX.
Bibliografia
CATALÀ, P.; BRASSÓ, M. (1966): Els castells catalans. JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. SITJES I MOLINS, Xavier (1982): "El sistema defensiu a Castellar a principis del segle XI". Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2. Centre d'Estudis del Bages.
