Casino Prado. Prado Suburense

Sitges

Edifici de grans dimensions, construït a dos vents i que consta de tres plantes (pb + 2p) que no presenten una alçada homogènia en tota la superfície de la finca. Tota la planta baixa disposa d'un sòcol de carreus de pedra disposats en filades regulars, que contribueix a accentuar l'horitzontalitat de la composició. Les línies verticals es veuen emfatitzades per les filades de maó vist que marquen els angles i la separació dels diferents cossos de la finca.
La façana principal afronta al c/ Francesc Gumà i consta de dues zones diferenciades; el cos més proper a la cantonada amb el c/ Sant Isidre presenta tres crugies perpendiculars a la via pública, que es tradueixen clarament en el frontis mitjançant els eixos verticals que determinen les obertures. Destaca l'eix central, tant per la formulació arquitectònica dels elements, com per l'elaboració del programa decoratiu. La porta d'entrada està conformada per brancals i llinda de carreus de pedra, amb la cara interna motllurada; en la seva part superior es desenvolupen pintures d'Agustí Ferrer Pino, de clara inspiració clàssica, emmarcades per franges verticals i horitzontals de maó, entre les que figura la llegenda "Prado Suburense".
La mateixa tècnica -és a dir, la combinació de maó vist i parament pintat- s'aplica en l'emmarcament de la finestra que es localitza en el primer pis. En aquest cas, l'obertura conformada per carreus està flanquejada per dues pilastres de maó amb tríglifs com a capitell. Sobre l'obertura, un fris de dentellons suporta un frontó semicircular de perfil notablement desenvolupat i motllurat. En el darrer pis d'aquest cos s'identifica una altra finestra, amb ampit de pedra suportat per falsos permòdols i cornisa sobre fris de dentellons.
A les crugies laterals d'aquest mateix cos es localitzen diverses finestres que presenten mides dissemblants en cada pis. Destaca el nivell corresponent a les golfes, que mostra en la seva part inferior un parament llis, novament decorat amb pintures de Ferrer Pino -en aquesta ocasió representen balls i escenes festives-, mentre que en la part superior es desenvolupa una galeria conformada per petits pilars de maó.
El coronament destaca per la vistosa amplada de la volada, en la que s'observa una magnífica combinació d'elements ceràmics (teula, terracota i maó).
La resta de la façana del c/ Francesc Gumà disposa en la seva planta baixa d'una successió de tres arcs de mig punt, el primer dels quals està configurat com una porta, de pedra, que comunica amb un vestíbul decorat per Miquel Utrillo, a base de rajoles de color blau que recorden a l'escala principal i a les terrasses del palau Maricel. Els altres dos arcs desenvolupen sengles finestres de maó massís. La porta adovellada presenta decoració figurativa en baix relleu, en la seva línia d'imposta que es perllonga fins a les finestres; es tracta d'un fris realitzat per l'escultor sitgetà Pere Jou, en el que es representa una cobla, un ball de Carnaval i una orquestra dirigida pel mestre Morera. Els pisos superiors d'aquesta banda del frontis mostren diverses obertures rectangulars de caire més convencional; tampoc s'identifica cap element específic en el coronament.
Pel que fa a la llarga façana del c/ Sant Isidre, el llenguatge formal emprat en el tractament dels elements arquitectònics concorda amb el que s'ha descrit anteriorment, si bé el projecte és més senzill, especialment per la menor càrrega decorativa. Destaca el sector més proper a l'angle de l'edifici, on s'inicia un pany de paret sense obertures en el que se situa un panell pictòric clarament inspirat en l'estètica dels mosaics d'època romana. Es representen tres figures flanquejades per columnes jòniques i, en la part inferior, una garlanda que culmina en l'escut de Sitges i en els colors de la senyera. Sobre el panell es localitza un fris figuratiu, monocrom, que recorda les columnes romanes amb els relleus que commemoren les campanyes bèl·liques imperials.