Casa Jaume Hill i Forment

Sitges

Es tracta d'una de les obres més representatives de l'eclecticisme, realitzada per l'arquitecte Jaume Suñé. L'edifici està construït a tres vents i consta de tres nivells d'alçada (pb + 2p). Les façanes mostren una composició basada en els cànons neoclàssics tractats, però, amb gran monumentalisme. L'ordenació dels frontis es basa en l'alineació de les obertures en eixos verticals, tot remarcant aquestes línies mitjançant pilastres adossades -que se situen en les cantonades i entre les obertures- i que desenvolupen en cada pis capitells esquemàtics, decorats per figures que recorden els tríglifs. Aquests capitells coincideixen amb les cornises motllurades que tradueixen a l'exterior els forjats de l'edifici i que emfatitzen l'horitzontalitat de la composició. Destaca l'element cilíndric que, a mode de gran ròtula, articula les façanes situades en la cantonada entre el c/ Francesc Gumà i el c/ de Jesús on, de fet, se situa el frontis principal. L'alçada de les plantes disminueix a mida que l'edifici guanya alçada, i el mateix succeeix amb el tamany de les obertures i amb l'amplada de les volades dels balcons. La planta baixa presenta avui dia importants transformacions, fruit de la seva adaptació a la funció comercial.
El frontis del c/ de Jesús presenta tres obertures a cada nivell, identificables com a tres portes a la planta baixa, tres balcons al primer pis i un balcó flanquejat per dues finestres a la segona planta. L'accés principal està emmarcat per dues pilastres d'estil corinti que es desenvolupen fins a l'alçada de la llinda; aquesta és horitzontal i està definida per una cornisa motllurada sobre la que descansen dues grans cartel·les que suporten la volada del balcó del primer pis i entre les quals s'identifica un fris de dentellons. Totes les obertures dels pisos superiors disposen de cornises horitzontals, sobre les quals es desenvolupa el programa decoratiu, floral, que defineix formes similars a frontons triangulars amb acroteris. Les volades dels balcons presenten els perfils motllurats i estan suportades per mènsules i cartel·les. Pel que fa a les baranes, aquestes són metàl·liques, de ferro de fundició i estan profusament decorades. Destaca el balcó central del primer pis, amb una volada de gran amplada.
La façana lateral que afronta al c/ Francesc Gumà, mostra el mateix llenguatge formal descrit anteriorment. Destaca el balcó corregut que engloba les dues obertures centrals del primer pis i les galeries de la segona planta, conformades per cinc obertures rectangulars separades per columnes corínties. Aquest frontis culmina, en l'extrem esquerre, en un jardí elevat, situat a la planta principal, i que es tradueix a la façana mitjançant una barana de balustres.
El coronament de l'edifici presenta una gran cornisa, de notable volada, suportada per permòdols i la barana del terrat que disposa en cada banda d'un capcer central, semicircular, en els que figura la data de 1893.
Pel que fa a l'interior de l'edifici, cal dir que la historiadora Isabel Coll el considera un model de la configuració dels espais propis de l'eclecticisme. Des d'aquest punt de vista, destaca l'abandonament de les preocupacions per la simetria i la recerca de solucions funcionals, especialment pel que fa a la circulació. Alguns dels elements que s'incorporen són el rebedor, en el que s'inicia el distribuïdor, el pati interior per a ventilar els serveis i proporcionar llum a l'escala, la presència de lavabo amb wàter i cambra de bany a la planta baixa i l'accés independent a la cuina respecte del menjador, entre d'altres.