Casetes de Puigneró
Santa Maria d'Oló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa de pagès en estat semi-derruït, de dimensions força grans, emplaçada a l'extrem d'un altiplà i uns 700 metres al sud-oest de la masia de Puigneró. Consta d'un cos residencial de planta més o menys quadrada (de planta baixa més un pis) amb un cobert adossat al nord i uns coberts aïllats, molt derruïts, uns metres a ponent. El nucli inicial de la construcció és la part central, que posteriorment es va eixamplar a ponent i a llevant. En aquest últim cos tenia una galeria oberta que actualment es troba molt derruïda. La façana principal, encarada a migdia, té com a eix central un portal i una finestra emmarcats amb llinda i brancals de pedra. Els murs són de maçoneria, sense arrebossar, però en els interiors s'hi poden veure murs fets de tova. La resta de façanes pràcticament no té obertures. L'interior de la casa conserva la tipologia tradicional, ja que no ha sofert modificacions modernes, però en un estat molt precari. A la planta baixa hi havia els estables, i al primer pis la part residencial. La teulada s'ha esfondrat parcialment. Als coberts de ponent es conserva una tina amb cairons. Més enllà, a la part alta, hi trobem una bassa excavada terra.
Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 80 (Pla Especial Urbanístic 2011)
Inscripció a la llinda de la finestra principal: Joseph Porti. Any [17402]
Informació oral facilitada per Joan Prat Bordó, de Puigneró
Història
Aquesta casa era una masoveria de Puigneró, probablement construïda al segle XVIII, tal com indica la inscripció de la façana principal. La data d'aquesta llinda sembla tenir una errada, ja que l'any que hi consta és una xifra amb cinc números. Tot i això, s'entén clarament que la data correspon al segle XVIII. Josep Portí seria probablement el fundador de la casa. Ja al XIX es devia ampliar amb els cossos de nova construcció, a ponent i llevant. No en coneixem notícies documentals, tan sols que, segons un llistat de cases rurals de 1930, en aquesta data encara estava habitada. Les Casetes de Puigneró, igual que la casa mare de Puigneró, eren propietat d'una família que tenia el mateix cognom Puigneró i que fins els volts de 1940 va habitar a la masia principal. Després van marxar a Artés, i posteriorment a Tarragona, on encara viu l'actual propietària. Els últims masovers de les Casetes de Puigneró van ser la família de Dominga Bordó Ollé, que venia de Castellterçol i s'hi va estar fins els volts de 1940. Posteriorment la casa va restar abandonada definitivament. Quan es va casar Dominga es traslladà a Puigneró, i és la mare de l'actual masover d'aquesta masia.
Bibliografia
FERRER, Llorenç i altres (1991). "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 109.
SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 80.
