Les casetes unifamiliars en corredor, similars a les "new" angleses, són un fenomen especulatiu que es produeix a L'Hospitalet durant la dècada de 1920-30, com a resposta a la demanda d'habitatge per a obrers que provoca la primera gran onada immigratòria del segle.
Era una alternativa d'urgència al barraquisme, ja que els habitatges són mínims, la construcció molt senzilla i les condicions d'habitabilitat precàries.
Puig Gairalt, arquitecte municipal de L'Hospitalet des de 1915, va afrontar el problema sense sortir conceptualment dels esquemes propis de la lògica de l'economia de mercat. Com senyala Josep Maria Rovira, no va proposar cap actuació d'habitatge públic, sino que va redactar més de mil projectes (segons estimació del mateix autor) per a petits promotors i, paral·lelament, dissenyà un Pla d'Eixample per a encarrilar el procés especulatiu en marxa, en cap cas per a re plantejar-lo.
Les casetes Borràs varen ser projectades per Ramon Puig el mateix any que els edificis per a la fàbrica Cosme Toda. Aquest fet és demostratiu del pragmatisme amb què l'autor enfocava la seva pràctica professional. Malgrat tots aquests condicionants, en aquestes casetes, realitzades per a la família de l'actor Enric Borràs i Oriol, de gran anomenada en aquell moment, Puig fa un esforç per a dotar-les d'una certa ornamentació, la qual cosa les singularitza en relació amb la resta de permanències que romanen a l'Hospitalet d'aquest tipus edificatori. Ens trobem, però, lluny del pintorequisme que Puig preconitzava per a l'habitatge obrer i que assetjà en les Cases Barates de la Rambla.