L’empresa Ciments Molins SA, en el context de provisió d’habitatges als treballadors que s’estava produint arreu de Catalunya per part de les principals indústries, va començar, a principis de la dècada de 1940 i durant la de 1950 una política de compra de terrenys i construcció d’habitatges per al personal de la fàbrica. Fins al punt que es va acabar creant al sud del nucli urbà de Pallejà, i prop de la fàbrica una mena de colònia amb construccions allargassades, algunes de planta baixa i d’altres amb planta i pis, que avui es coneixen com les Cases molins de Baix.
L’any 1953 es van construir sis grups de dos habitatges de planta baixa i sis grups de planta baixa i pis de 4 habitatges cadascun. En total 36 habitatges que van ser inaugurats el novembre de 1955. El 1958 es van construir dos blocs de planta baixa i pis, de 12 habitatges cadascun, en total 24 habitatges, per darrera dels blocs anteriors, a l’altra banda del carrer que du el nom de Molins Parera. L’any següent es va continuar amb la construcció de dos blocs de planta baixa de dos habitatges cada un i quatre blocs de planta baixa i pis de 4 habitatges cada un, en total 20 habitatges més.
Així, a principis dels anys 1960 Ciments Molins disposava de 80 habitatges per als seus empleats agrupats al costat de la CN-II, a Pallejà, a uns 800m al nord de la fàbrica.