Cases de cós del carrer Àngel Guimerà
Premià de Mar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt homogeni de cinc cases de cós. Totes elles són de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis, a excepció de la casa del número 11, que consta de planta baixa i dos pisos. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Alguna ha transformat la coberta de vessant per un terrat pla en la meitat meridional. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés i una finestra amb reixa de ferro, al costat. A la planta pis les diferències són més notables a causa de les transformacions sofertes durant èpoques anteriors. Les cases números 5 i 7 només tenen una finestra a la planta pis, a l'eix de la porta; la número 9, té un balcó corregut amb dos accessos; la números 3 té dues finestres però són transformacions modernes que no han respectat la tipologia original; la número 11 té una finestra i un balcó. Es conserven els emmarcaments de pedra granítica treballada de les portes i les finestres originals de la planta pis dels números 5 i 7. Tipològicament, les cases dels números 9 i 11 varien per evolucions i transformacions posteriors, mentre que les dels números 3, 5 i 7 mantenen la homogeneïtat; amb tot, totes són cases de cós amb un mateix origen i les transformacions sofertes per les dues darreres no presenten cap dissonància.
Les cases dels números 3, 5 i 7 són les que estan en el catàleg municipal.
Història
Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.
Bibliografia
AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.
