Cases de comparet del carrer Pere Alegret, número 4 a 12 Vilafranca del Penedès

Alt Penedès
Carrer de Pere Alegret, 4, 6, 8, 10 i 12

Coordenades:

41.34729
1.7037
391552
4578121
08305-122
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Popular
Contemporani
XIX
Regular
algunes semblen no habitades
Inexistent
Si:IPA 5051
Fàcil
Residencial
Privada
Varis propietaris
Jordi Montlló Bolart

Conjunt de cases entre mitjeres construïdes a partir d'un mateix model una al costat de l'altre, segurament en un mateix moment, donant una unitat a tot el conjunt característica d'una època determinada.
Són cases de planta rectangular i consten de planta baixa, entresòl i dues plantes pis; amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, i amb terrat i davanter. Coronen la façana amb una barana de balustrada. A la planta baixa hi havia les dependències (magatzem, cups, celler, cotxera pel carro, etc. ), a l'entresòl, la cuina i el menjador, i en els pisos superiors, els dormitoris.
A la façana, trobem una entrada petita en un costat i un gran portal més alt i ample del què és habitual, potser per fer-hi passar els carros amb les vares aixecades.
Un balcó d'obertura única adintellada i algunes obertures afegides que han modificat el portal deixen entrveure un pis intermig entre la planta baixa i el pis principal. En aquest, destaca una balconada d'obertura única, també adintellada.

La casa del número 4 és coneguda com a Can Monfort, la del número 6 com Can Baget, la del número 8 és la casa Mitjans i Rosich, la del número 10 és la casa Grau i la del número 12 és a Can Ferret.

Les cases de comparet s'originen a la segona meitat del segle XIX, fruit de les noves parcel·lacions de grans finques dins l'evolució i creixement urbanístic resultant del creixement econòmic vitivinícola. Mantenen elements de la relació entre residència i treball. Es distribueixen per tota la ciutat i la caracteritzen urbanísticament com un model modest i contraposat a les noves construccions burgeses que destaquen per la singularitat però sense continuïtat urbanística.

ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès.