Cases de comparet del carrer Pere Alegret, número 4 a 12 Vilafranca del Penedès

    Alt Penedès
    Carrer de Pere Alegret, 4, 6, 8, 10 i 12

    Coordenades:

    41.34729
    1.7037
    391552
    4578121
    08305-122
    Patrimoni immoble
    Conjunt arquitectònic
    Popular
    Contemporani
    XIX
    Regular
    algunes semblen no habitades
    Inexistent
    Si:IPA 5051
    Fàcil
    Residencial
    Privada
    Varis propietaris
    Jordi Montlló Bolart

    Conjunt de cases entre mitjeres construïdes a partir d'un mateix model una al costat de l'altre, segurament en un mateix moment, donant una unitat a tot el conjunt característica d'una època determinada.
    Són cases de planta rectangular i consten de planta baixa, entresòl i dues plantes pis; amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, i amb terrat i davanter. Coronen la façana amb una barana de balustrada. A la planta baixa hi havia les dependències (magatzem, cups, celler, cotxera pel carro, etc. ), a l'entresòl, la cuina i el menjador, i en els pisos superiors, els dormitoris.
    A la façana, trobem una entrada petita en un costat i un gran portal més alt i ample del què és habitual, potser per fer-hi passar els carros amb les vares aixecades.
    Un balcó d'obertura única adintellada i algunes obertures afegides que han modificat el portal deixen entrveure un pis intermig entre la planta baixa i el pis principal. En aquest, destaca una balconada d'obertura única, també adintellada.

    La casa del número 4 és coneguda com a Can Monfort, la del número 6 com Can Baget, la del número 8 és la casa Mitjans i Rosich, la del número 10 és la casa Grau i la del número 12 és a Can Ferret.

    Les cases de comparet s'originen a la segona meitat del segle XIX, fruit de les noves parcel·lacions de grans finques dins l'evolució i creixement urbanístic resultant del creixement econòmic vitivinícola. Mantenen elements de la relació entre residència i treball. Es distribueixen per tota la ciutat i la caracteritzen urbanísticament com un model modest i contraposat a les noves construccions burgeses que destaquen per la singularitat però sense continuïtat urbanística.

    ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
    ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès.