Cases d'Àngela Sallés
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt de dues cases unifamiliars bessones d'un modernisme tardà. Es troben en una zona on, segons la parcel·lació tradicional de cos, haurien d'haver tingut les façanes a l'avinguda de Gràcia i al carrer Barcelona. El projecte d'obres, però, va situar les dues façanes principals al carrer Bergara. Les dues cases consten de planta baixa i pis. Les façanes són simètriques, amb una composició basada en tres eixos verticals que, en l'eix central, incorpora el portal, balcó i remat ornamental.
La casa número 46-48 a la planta baixa té el portal d'entrada centrat, una finestra al cantó esquerre i dues finestres al cantó dret. Al primer pis, sobre el mateix eix vertical del portal presenta un balcó, acompanyat per una finestra a cada banda sobre el mateix eix vertical que les de la planta baixa més una altra finestra situada a l’esquerra del balcó. Les obertures estan emmarcades amb un esgrafiat geomètric a la llinda i als brancals que, a més, conté unes flors de ceràmica verda. La façana està arrebossada i té un arrambador acabat a la part superior amb perfil ondulat. També consta d’una cornisa divisòria de les plantes, decorada amb unes rajoletes quadrades i amb motius florals. El coronament és un fris esglaonat amb motllures horitzontals, pilastres i un rombe decoratiu motllurat.
La casa número 50 té una composició de façana pràcticament idèntica, amb alguns elements invertits per harmonitzar la simetria respecte a l'altra casa. A la planta baixa té el portal d'entrada centrat, una finestra al cantó dret i dues finestres al cantó esquerre. Al primer pis, sobre el mateix eix vertical del portal té un balcó acompanyat per una finestra a cada banda sobre el mateix eix vertical que altres dues finestres de la planta baixa més una altra finestra situada a la dreta del balcó. Les obertures estan emmarcades amb un esgrafiat geomètric a la llinda i als brancals que, a més, conté unes flors de ceràmica verda. La façana està arrebossada i té un arrambador acabat a la part superior amb perfil ondulat. També consta d’una cornisa divisòria de les plantes, decorada amb unes rajoletes quadrades i amb motius florals. El coronament és un fris esglaonat amb motllures horitzontals, pilastres i un rombe decoratiu motllurat.
Història
El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora.
Pel que fa a aquestes cases en particular, emplaçades a l'eixample, la llicència d'obres la va demanar el 12 d'abril de 1916 Jaume Fàbregas, en representació d'Àngela Sellés. Era per construir una casa al carrer Bergara segons projecte de l'arquitecte Eduard Maria Balcells, en una parcel·la estreta i allargassada amb façanes a tres carrers. La llicència va ser aprovada el 16 d'abril del mateix any.
Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. Cuadernos de Arquitectura núm. 63, p. 41-44.
MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. Gausac núm. 11, p. 53-88.
