Casanova de Rossinyol
Capolat

    Berguedà
    Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, passat ca l’Alen és la primera casa al costat de la carretera.
    Emplaçament
    La casa està situada en el marge esquerra d’un curt torrent que s’origina a la banda est de la serra de la Coma, lleugerament elevada sobre les terres de conreu.

    Coordenades:

    42.084871557386
    1.791967537795
    400086
    4659905
    Número de fitxa
    08045 - 59
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII - XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08044A011090010000SD
    Autoria de la fitxa
    Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà

    Es tracta d'un edifici de planta irregular a causa de diferents ampliacions. L’edifici principal consta de planta baixa, dos pisos i golfes amb una distribució en base a dos pilars de càrrega que es desenvolupen fins la teulada, les compartimentacions es fan amb envans. Té la coberta a dos vessants amb el carener orientat d’est a oest perpendicular a la façana principal. 

    Adossada a la banda nord, amb la mateixa profunditat que la casa, però, amb una lleugera desviació es troba la pallissa antiga.

    Adossades a la banda sud de la casa, amb una amplada superior que l’edifici principal, hi ha el que eren antigues corts a planta baixa i habitacions al primer pis. 

    Modernament, es va adossar a la façana sud unes precàries corts i una escala d’accés directe al primer pis. 

    Destaca l’edifici, separat uns metres a l’est, que conté el femer i uns estables a planta baixa i una pallissa nova en el primer nivell. Uns metres al sud-oest, a l’altra banda de la carretera d’accés, es troba un safareig cobert.

    Els murs tenen un gruix d'uns 55 cm i les parets estan arrebossades. Per la seva construcció, empraren pedra sorrenca lligada amb fang. Les portes de la planta baixa estan formades per una llinda de fusta recolzada sobre uns muntants. En quant als sostres, trobem bigues jàsseres d'est a oest sobre els pilars i la coberta és de teula àrab, sustentada per un cavall central sobre pilars i corretges d'est a oest.

    La primera menció documental es troba al “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” elaborat l’any 1856. L’anàlisi de l’edifici ens senyala diferents moments constructius:

    Als segles XVIII-XIX la casa sembla estar definida per una estructura de planta rectangular amb dos pilars centrals que actuen com a suport dels forjats dels pisos superiors. Inicialment hauria estat formada per planta baixa, planta pis i golfes. La planta baixa estaria destinada a estables. La planta pis està dividida en tres cossos amb envans en base als dos pilars de càrrega, en el centre es troba la sala que conté l’escala d’accés als diferents nivells. En els cossos laterals, la cuina estava situada en l’angle sud-est, la resta estava destinat a habitacions. D’aquesta mateixa època deu ésser la pallissa que està adossada a la banda nord de la casa.

    A principis del segle XX, es construeix un annex a la banda sud de la casa; la planta baixa es dedica a corts i el primer nivell es compartimenta amb envans i es destina a habitacions. La teulada d’aquest annex està situada per sota del ràfec de la casa, és d’un sol vessant amb pendent cap al sud. D'aquesta fase també data la construcció de l’edifici que conté el femer i la pallissa noves i del safareig que es troba al sud-oest. Dins del mateix segle es construeix l’escala exterior d’accés al primer pis, s’eleva l’edifici principal un nivell, s’amplia la pallissa de la banda nord i es construeixen les corts adossades a la banda est.

    CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.

    SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.