Hi ha documentació escrita del mas des del segle XIII, que pertanyia a la parròquia de Sant Julià Sassorba. A principis del segle XVI l'estructura de l'edifici estava en mal estat i, a finals de la mateixa centúria, es decidí fer un mas de nova planta, a pocs metres de l'antic. A partir d'aquest moment, les restes de l'antic casal van patir una destrucció progressiva. A banda del mal estat en què es trobava l'edifici, es va utilitzar, des d'aleshores, com a pedrera del nou mas, des del moment de construcció de l'edifici de nova planta fins a les darreres, a l'entorn dels anys 20 del segle XX. Amb la construcció i ampliació de les carreteres que separen els dos masos, el nou i el vell, es va acabar d'arrasar bona part del que en quedava. Tot i així, encara es poden trobar fragments de ceràmica del segle XVI als marges del voltant del mas i als que estan situats a l'altre costat de la carretera B-433.